pas
m.
1. [moviment simple que es fa caminant] passa
a) Explicacions d'ús
El terme passa s'utilitza sobretot 'quan aquests moviments es compten'. Ex.: Tenia el pas insegur. / Va fer un pas endavant. / L'església és a quatre passes d'aquí.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: camada, camallada, gambada
2. [mesura de llargària] passa, cana
a) Explicacions d'ús
La cana és una mesura tradicional de llargària que equival a vuit (8) pams. Ex.: Comptarem les passes que hi ha fins al pou. / Per a amidar aquelles feixes, necessitarem un cordill de més de deu canes.
3. [remor que es fa caminant] passa, trepig
a) Explicacions d'ús
Ex.: Sentia el trepig de la veïna; sentia les seves passes.
4. [marca que deixa el peu havent caminat] petjada, petja, trepig
a) Explicacions d'ús
El mot petjada és el terme més comú. Ex.: La policia va estudiar les petjades del lloc del crim.
El mot petja té un ús literari (i és principalment usat en singular). Ex.: Seguint la petja de Jesús per Terra Santa.
El mot trepig fa referència al seguit de marques que resulten de trepitjar un indret. Ex.: Amb el trepig han fet malbé aquest camí del jardí.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: empremta
5. [lloc per on algú passa] camí, pista
a) Explicacions d'ús
El mot camí indica, genèricament, un lloc ample per on es transita, mentre que pista indica un camí ample de muntanya, generalment de terra, per on es passa. Ex.: El pas de la Rabosa és pas de muntanya estret. / El Pas de la Casa. / Si voleu arribar al poble, agafeu el camí de l'esquerra. / Van pujar al cim per la pista forestal que van fer com a tallafoc.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: assegador, senda, sender // coll, collada, port // barranc, canal (f.)
El mot assegador designa el camí per on camina el bestiar.
Els mots senda i sender indiquen un camí de muntanya que no és ample.
El coll és el pas situat a la carena d'una muntanya que travessa d'una part a l'altra, però també designa una elevació no molt alta del terreny. Ex.: Calia travessar un coll.
El port és una collada d'alta muntanya que té derivats en la toponímia, com Els Portalets.
d) Modismes i fraseologia
de pas Tot passant, sense detenir-s'hi. Ex.: No podem parar al poble de la seua dona, només hi som de pas.
barrar el pas Impedir de passar (algú o algun objecte o vehicle). Ex.: Ens barrava el pas un camionarro de la construcció.
posar-se al mig del pas o posar-se al mig com els dijous Posar-se davant algú tot impedint-li d'avançar. Ex.: No et posis al mig del pas. / Sempre es posa al mig com el dijous.
6. [lloc estret per on se supera un cingle o s'accedeix a un port] grau
a) Explicacions d'ús
Ex.: Aquell cingle es podia travessar per un grau que hi havia a la banda de ponent. / El grau de Castelló. / El grau de Montpeller.
7. [lloc estret per on es passa] estret, congost, frau, afrau
a) Explicacions d'ús
El mot estret s'aplica a un lloc estret en la navegació (especialment marítima). Ex.: L'estret de Gibraltar.
Un congost és un lloc estret per on passa encaixonat un riu, un camí, etc. Ex.: La Noguera Ribagorçana travessa la serra del Montsec pel congost de Mont-rebei.
Una frau o afrau són noms femenins sinònims de congost; però també tenen una accepció marinera amb el sentit de 'pas estret entre dos rocams', és a dir, un pas més reduït que un estret.
f) Explicacions suplementàries
El mot frau (o afrau), en masculí, s'utilitza per a designar un pas estret entre dos arbres o dos altres objectes. Ex.: El carro passava justet per aquell afrau tan estret.