parlar
v. tr. i v. intr.
1. [relacionar-se per la paraula] enraonar, conversar
a) Explicacions d'ús
El verb enraonar té un ús menys formal que no pas parlar i s'utilitza sobretot com a sinònim de conversar, verb d'un registre més formal que expressa la idea de parlar en privat. Ex.: Hem estat enraonant una bona estona. / Vaig estar enraonant amb ta mare. / Va conversar una bona estona amb el batlle però inútilment.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: rallar, xerrar, garlar // marmolar, remugar
Els verbs xerrar (o xarrar) i garlar són d'un registre familiar i expressen la idea de parlar excessivament. Ex.: S'han estat tot el matí xerrant. / I ell xerra que xerraràs.
A més, garlar té un matís despectiu més marcat. Ex.: Garla més que una cotorra.
Els verbs marmolar o remugar signifiquen 'parlar entre dents', generalment per a manifestar desaprovació.
d) Modismes i fraseologia
parlar amb el cor a la mà Parlar amb franquesa, sense voler enganyar.
parlar pels descosits Xerrar molt.
no en parlem més ! o no en parlem pus Es diu per a cloure una discussió o una conversa en la qual l'intercanvi ja no té raó de ser, perquè no s'arriba a un acord o es considera que ja s'ha arribat als acords que eren possibles.
no es parlen Es diu quan estan barallades o renyides dues persones, quan no tenen relació entre elles (quan 'no es fan'). Ex.: En Pere i en Toni ja fa temps que no es parlen.
parlen plegats o es parlen [fam.] Festegen. Ex.: En Pere i la Maria es parlen.
qui parla! Es diu de qui acaba de parlar dels defectes d'algú altre, però ell mateix també els té.
Parlant la gent s'entén Parlar és important perquè pot ajudar a desfer malentesos.
f) Explicacions suplementàries
Els verbs xerrar (cat. val.) i rallar són formes que s'utilitzen en (cat. ins.) en lloc de parlar, en la comunicació oral. Ex.: No sap rallar mallorquí.
2. [emetre sons inconnexos] xerrotejar
a) Explicacions d'ús
El verb xerrotejar s'aplica a la manera d'emetre sons inconnexos dels ocells i dels infantons. Ex.: Mira la nena tan petita com xerroteja! / Sentia els ocells xerrotejar entre el brancatge.
3. [parlar per a compartir idees o acords entre persones] discutir, debatre, dialogar
a) Explicacions d'ús
El verb discutir expressa la idea 'd'intercanviar opinions en contactes formals o informals', mentre que el verb debatre expressa la idea de 'discutir àmpliament i de manera formal'. Ex.: Hem discutit fins a altes hores de la nit. / A la reunió han debatut sobre temes d'actualitat.
El verb dialogar expressa la idea 'd'establir una conversa formal d'una manera sistemàtica (en forma de diàleg)'. Ex.: No és fàcil dialogar amb qui no vol escoltar.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: observar, opinar, manifestar
m.
1. [manera genèrica de parlar algú o un grup de persones] parla
a) Explicacions d'ús
Ex.: La Júlia tenia un parlar molt dolç. / El professor de lingüística estudiava el parlar dels pobles australians. / La seva parla era molt harmoniosa. / Coneixia molt bé la parla de la Ribagorça.
2. [manera específica de parlar] accent, deix, entonació
a) Explicacions d'ús
L'accent o deix és la manera de parlar 'pròpia d'una contrada o deguda a la influència d'una altra llengua'. Ex.: En Gustau parlava amb un accent empordanès molt marcat. / La Josefina parlava amb un deix francès molt peculiar.
L'entonació fa referència a la 'manera particular d'algú d'emetre la paraula segons els hàbits lingüístics, l'estat d'ànim, etc.' Ex.: Va parlar amb una entonació molt vehement.