Diccionari de recursos lexicals

pare

m.

1. [mascle que ha engendrat] progenitor (cult.), papa (fam.), papi (fam.)

a) Explicacions d'ús

El mot alternatiu progenitor pertany a l'àmbit de la biologia i és d'ús culte, mentre que els altres noms pertanyen a un registre familiar. Ex.: Avui el pare arribarà tard. / Pare, em pots acompanyar avui a l'escola? / Això ho ha fet mon pare.

Per a distincions i exemples, vegeu papa 1.

c) Altres recursos lexicals

Dim.: paret [fam.]

Ex.: Fes una abraçada al paret.

d) Modismes i fraseologia

pare pedaç (faldellit o calçasses) [fam.] Persona conciliadora, disposada a cedir, pare massa condescendent.

Tal pare tal fill o Els testos s'assemblen a les olles El fill segueix el tarannà del pare.

f) Explicacions suplementàries

En els usos tradicionals, el pare era tractat de 'Vostè' (o també de 'Vós'). Ex.: Pare, vol que l'acompanye al metge?

El tractament de 'Vós' s'ha aplicat més aviat als avis. Ex.: Padrina, seieu aquí que estareu més còmoda.

2. [fig.] fundador, creador, introductor, instaurador, promotor

a) Explicacions d'ús

Ex.: Rafael Ninyoles va ser el pare de la sociolingüística catalana. / El consideren com l'introductor de la bioètica en la medicina moderna.

3. [religió] religiós, sacerdot, pastor, monjo, mossèn, monge (Vegeu missa 1.c Camp Semàntic)

a) Explicacions d'ús

Ex.: El pare ens va dir que duguérem el missal a l'altar. / El frare ens va cridar perquè llegírem el psalm.

c) Altres recursos lexicals

Ant.: seglar

d) Modismes i fraseologia

el Pare etern Déu pare (la persona divina en tant que pare).

Sant Pare (Papa o Apostoli) Autoritat de l'Església catòlica. // La forma Papa és més informal que Sant Pare (vegeu papa 2) i té una forma afectada que és papa de Roma. Ex.: El papa de Roma s'ha passejat per tota la ciutat. // La forma Sant Pare és més formal. Ex.: El Sant Pare va beneir els fidels presents a la plaça. // La forma Apostoli és pròpia de l'Edat Mitjana. Ex.: E quan lo comte de Proença hac dit açò, levà's l'Apostoli de la cadira on sahia... (Bernat Desclot, Crònica)