paraula
f.
1. [unitat d'emissió en la parla] mot, verb (lit.)
a) Explicacions d'ús
El nom alternatiu mot pertany al llenguatge corrent, mentre que la forma verb és d'àmbit literari o religiós. Ex.: T'ho puc resumir en quatre mots. / En un principi hi havia el Verb (Evangeli de Joan).
c) Altres recursos lexicals
Rel.: vocable, terme, veu
Aquests noms són formes cultes utilitzades en terminologia i en reculls lexicals. Ex.: T'ho puc resumir en quatre mots. / Aquest diccionari té 50.000 vocables. / Es tracta d'un terme d'especialitat. / La paraula "salus" és una veu llatina que vol dir 'salut'.
Camp Semàntic: nom, substantiu, adjectiu, verb
Derivat: paraulota
El mot paraulota (o renec) fa referència a una paraula considerada grollera o inadequada. Ex.: Té el defecte de dir sempre paraulotes. / No para de dir renecs.
d) Modismes i fraseologia
de paraula o de viva veu Oralment. Ex.: Vam arribar a un acord de paraula. / Li ho volia dir de viva veu.
joc de paraules Combinació artificiosa de mots.
deixar amb la paraula a la boca Interrompre allò que algú vol dir per mitjà d'una rèplica contundent o abandonant sobtadament la conversa. Ex.: La resposta d'en Pere va deixar en Marc amb la paraula a la boca.
dirigir (o adreçar) la paraula Parlar de bon grat amb algú. Ex.: Després del que li havia fet, ja no li vol dirigir la paraula.
2. [facultat de parlar] parla, parlar, llenguatge, llengua, verba
a) Explicacions d'ús
La parla és la 'facultat de parlar' i també 'una forma concreta de parlar'. En aquest darrer sentit, és sinònim del nom parlar. Ex.: En Ramon s'havia enrogallat i havia perdut la paraula; estava ben afònic. / Ha perdut la parla. / Cada poblet té la seva parla. / És un parlar de transició entre dos dialectes. / Tenia un parlar eloqüent.
Pel que fa a llengua i llenguatge, el segon mot és d'un ús més culte i s'utilitza també per a denominar formes d'expressió dels animals. Ex.: La llengua catalana. / Les dificultats pròpies del llenguatge. / El llenguatge dels dofins.
El mot verba expressa la manera de parlar d'algú, especialment quan és abundosa o eloqüent. Ex.: Amb la seva verba encisava tothom.
3. [fet de parlar en una reunió] torn, intervenció.
a) Explicacions d'ús
Ex.: En aquell moment vaig prendre la paraula per a explicar els fets. / Demaneu la paraula si voleu parlar. / Ara serà el teu torn de parlar. / Vull preparar bé la meva intervenció.
4. [credibilitat de qui diu alguna cosa] fiabilitat, promesa
a) Explicacions d'ús
Ex.: Cal mantenir la paraula. / Li vaig donar la paraula que hi aniria.
c) Altres recursos lexicals
Camp Semàntic: compromís, responsabilitat // promesa, prometença, jurament // emparaular
El verb emparaular vol dir 'fer un tracte de paraula' sobre una qüestió'. Ex.: No me'n puc desdir perquè m'hi he emparaulat. / Les cadires per al concert ja les tinc emparaulades.
d) Modismes i fraseologia
paraula d'honor! Manera emfàtica de reforçar la paraula (la credibilitat) del que algú diu.
no tenir paraula No complir habitualment el que hom diu. Ex.: No te'n refies, que no té paraula i més endavant pots tindre problemes.