parar
v. tr.
1. [interrompre la trajectòria d'un cop, d'un vehicle, etc.] aturar, deturar (lit.), detenir
a) Explicacions d'ús
El verb aturar és sinònim de parar. Ex.: Amb els braços mirava de parar els cops. / Van parar de cop el cotxe. / El porter va aturar la pilota. / No podia aturar tots els cops. / L'arbre va aturar el camió en sec.
El verb deturar té un ús més restringit i literari. Ex.: Detura, gran Zeus, el llamp de la teva ira!
El verb detenir (en el sentit de parar i aturar) és menys usual en el llenguatge comú i té altres significats pròxims al verb retenir. A més, té un ús més culte i també s'utilitza en l'àmbit policial. Ex.: La caravana es va detenir a causa d'un obstacle entravessat a la carretera. / L'havien detingut després de la manifestació.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: agafar, agarrar, atrapar, empomar, entomar, engrapar // allotjar-se, pernoctar, fer estada, hostatjar-se
El primer grup de verbs s'empren per a indicar que la trajectòria s'interromp amb les mans, mentre que el segon grup de verbs s'empren quan indiquem que la interrupció d'un viatge en un hotel, hostal, etc.
Derivats: emparar, empara // parada
El mot emparar significa 'protegir'. Ex.: La institució emparava els orfes de la comarca. / Empareu-vos del sol sota la portalada.
El verb emparar també té els significats d'aguantar, sostenir o apoderar-se (de). Ex.: Si caus ja t'empararé jo. / Un cop aterrades les muralles, s'empararen tot seguit de la ciutat.
El mot empara significa 'protecció'. Ex.: Estaven sota l'empara de l'Església.
En el joc de la pilota valenciana, la parada és la línia que marca el final del carrer o del camp de joc.
d) Modismes i fraseologia
anar a parar o anar a raure [lit.] o anar a petar [pop.] Interrompre la seva trajectòria en algun indret. Ex.: La pilota va anar a parar a la teulada. / [fig.] Després del seu viatge va anar a parar a Londres. / La noieta va anar a raure finalment a un convent terrible. / El xiquet va llançar tan fort la pilota que va anar a petar a la séquia.
no parar quiet o no parar en torreta No estar quiet (algú) ni un moment. Ex.: No crec que el trobes a casa, no para en torreta.
para el carro! Exclamació per a indicar a algú que no faci o digui alguna tot seguit. Ex.: Para el carro, que això que vols fer no està bé.
parar boig Arribar a l'estat de bogeria, embogir.
parar el cop [fig.] Aturar momentàniament una acció negativa. Ex.: Amb aquella mesura d'urgència es va poder parar el cop.
parar els peus Aturar una persona que està a punt de fer una acció poc convenient. Ex.: Li vam parar els peus perquè volia pegar el seu company.
parar-se-li el bocí [cat.val.] Ennuegar-se amb el menjar (algú). Ex.: Dis-li que bega, no siga cosa que se li pare el bocí.
2. [disposar per a rebre alguna cosa] aguantar
a) Explicacions d'ús
Ex.: Vam haver de parar la pluja tota la vesprada fins que es va aturar. / Para el davantal que et gitaré les taronges.
d) Modismes i fraseologia
parar la galta Disposar la galta per a rebre un petó, una bufetada, etc. Ex.: Què vols? Que pari l'altra galta?
parar la mà Allargar la mà per a rebre alguna cosa. Ex.: Acluca els ulls i para la mà. // [per ext.] Demanar caritat. Ex.: L'infant ajudava sa mare a demanar caritat i també parava la mà. // [fig.] Demanar excessivament. Ex.: No està mai content amb el que li dones; tot lo dia demana i demana: no fa res més que parar la mà.
parar l'orella Disposar l'orella per a sentir alguna cosa.
3. [arranjar d'una manera determinada] disposar, establir
a) Explicacions d'ús
Ex.: La Mercè i en Miquel tenen casa parada a Llançà. / Veient aquella taula tan ben parada se'ns va obrir la gana. / La Joana havia parat una botiga a Manresa. / La xiqueta li havia parat el llit a les mil meravelles. / Ja has parat la trampa?
c) Altres recursos lexicals
Derivats: parament de taula, parament de la llar, parada, paradeta, parany
Els paraments de taula són el conjunt d'estris utilitzats per a parar una taula i els paraments de la llar són el conjunt d'estris utilitzats en les activitats quotidianes de la llar.
Una parada és un lloc de contacte amb el públic, per a la venda, la propaganda, etc. Ex.: L'Agustinet tenia una parada de llibres a la plaça major de la vila. / En Ramon porta una parada de llegums cuits al mercat. / Posareu paradeta a l'Aplec del Puig?
Un parany és un estri de caça per a agafar animals. Ex.: He posat un parell de paranys prop del cau.
d) Modismes i fraseologia
parar esment (o ment) o parar atenció o parar compte Fer atenció (a alguna cosa). Ex.: Quan surtis para esment amb l'esglaó del final de l'escala.
parar taula Disposar els elements de la taula per a l'àpat. Ex.: Vam arribar i vam trobar ja la taula parada. / Joan, avui et toca a tu parar taula.
f) Explicacions suplementàries
L'acció contrària a parar taula és desparar taula. Ex.: No pateixis que ja la desparo jo.
v. intr.
1. [tenir la funció més estàtica en un joc de colla]
a) Explicacions d'ús
Ex.: —Ara pares tu. —No s'hi val! Sempre em toca parar!
f) Explicacions suplementàries
L'infant que para (al joc de 'cuita a amagar', per exemple), acostuma a restar amb els ulls closos i de cara a un arbre (o un objecte semblant) mentre que els altres jugadors s'amaguen.