pagès
m.
1. [persona que es dedica a conrear la terra] agricultor, camperol, llaurador
a) Explicacions d'ús
El mot llaurador és pròpiament aquell qui llaura la terra, però al País Valencià aquest mot és el mot genèric que equival a pagès; mentre que el mot agricultor és un tecnicisme emprat en el llenguatge formal i en els usos administratius.
El mot camperol s'aplica a algú que és propi del camp: és un mot que té un ús tradicional restringit, però que també és utilitzat habitualment com un tecnicisme en sociologia. Ex.: El Bloc Obrer i Camperol. / La vida dels camperols xinesos
c) Altres recursos lexicals
Rel.: conreador, cultivador, granger, jornaler, parcer // hortolà, jardiner
Derivat: pagesia, pagerol
El mot pagesia expressa la condició de pagès i també, col·lectivament, 'la gent pagesa'. Ex.: No és fàcil viure de la pagesia. / Les revoltes de la pagesia.
El nom pagerol és dit col·loquialment en els medis urbans (amb un matís pejoratiu) referint-se a la persona o cosa que mostra un aspecte, o unes maneres de fer, considerades pageses (vegeu accepció 4).
d) Modismes i fraseologia
fer el pagès o fer el desentès o fer l'orni Fer el posat de no saber el que succeeix en una situació determinada, semblar que baixi de l'hort (algú). L'expressió fer l'orni s'aplica més aviat quan 'algú fa el desentès davant una situació que demanaria actuar, reaccionar'. Ex.: Sempre sembla que no hi sigui, que baixi de l'hort, sempre fa el pagès. / No facis l'orni que et toca a tu.
f) Explicacions suplementàries
A Eivissa, el terme pagès és el gentilici informal tradicional, que tendeix al desús, equivalent a eivissenc (referit a les persones i també al parlar de l'illa). Ex.: Avui es batle ha fet es discurs en pagès.
Aquest ús prové del sentit primitiu del mot pagès (del llatí pagus) com a referit al 'poble pla', diferenciat de la gent que utilitzava el llatí o una altra llengua no habitual.
2. [zona rural] (el) camp, (la) campanya, la ruralia
a) Explicacions d'ús
Ex.: La vida a pagès és dura. / Les condicions de vida de la ruralia.
d) Modismes i fraseologia
viure a pagès Viure en una zona rural. Ex.: El meu pare viu a ciutat però jo visc a pagès.
3. [usat com a adjectiu] rural
a) Explicacions d'ús
Ex.: És una manera de fer pagesa. / Cal conèixer els costums rurals.
4. [pej.] pagerol, carrincló, allauradorat (cat.val.)
a) Explicacions d'ús
El mot pagerol és una qualificació discriminatòria aplicada a una persona de maneres rurals, accepció de pagès que és reforçada per diferents sufixos o epítets. Ex.: En Manel és un tros de pagès. / La Maria és una pagesota. / En Bernat és ben pagerol.
Una persona carrinclona és algú que és mancat d'originalitat, que no vol destacar en res i es manté en la vulgaritat. Ex.: No vull anar amb ells perquè són una colla de carrinclons.
f) Explicacions suplementàries
Els mots carrincló i pagerol (utilitzats com a adjectiu) corresponen aproximadament al castellà 'hortera'. Ex.: Aquell xicot tenia una manera de fer pagerola. / La sala tenia una decoració una mica carrincloneta i pagerola.
Un mot molt clarament pejoratiu adreçat a una persona que conrea la terra és: aixafaterrossos.