pagar
v. tr.
1. [satisfer el preu d'una cosa, allò que hom deu] abonar, satisfer (un deute)
a) Explicacions d'ús
Vegeu exemples a deure 1.c. Ex.: Cal abonar les despeses de manteniment al banc.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: tornar, retornar, reembossar
Derivats: pagament, paga, pagaré
El pagament és el fet de pagar. Ex.: Els pagaments s'han de fer el dia fixat.
El pagament per una feina (o salari, o sou) es diu paga. Ex.: Encara no he rebut la paga d'aquesta setmana; estic sense la setmanada.
El pagaré és un document en què el signatari s'obliga a pagar un deute.
d) Modismes i fraseologia
amb la cara paga La cara que fa expressa el seu estat d'ànim o el seu caràcter. Ex.: Diu que no està empipada, però amb la cara paga. / Diuen que és un bon xiquet però amb la cara paga.
l'ha pagat cara! Ha tingut el seu càstig. Ex.: Els havien enganyat però se'n van adonar i l'han expulsat de l'associació: l'ha pagat cara!
pagar la pena (una cosa) Valer la pena, merèixer l'esforç que es fa per a aconseguir-la. Ex.: No paga la pena que t'hi escarrassis.
pagar la festa o pagar la salsa o pagar els plats romputs o pagar els plats trencats [fig.] Rebre les conseqüències d'una errada. Ex.: En acabat li va tocar pagar els plats trencats.
Pagant, Sant Pere canta [fam.] Els diners obren moltes portes, permeten possibilitats.
Pagar justos per pecadors Rebre les conseqüències d'una malifeta sense ser-ne responsables. Ex.: El professor s'ha equivocat castigant tota la classe: han pagat justos per pecadors.
Pagar i plorar Mostra algú el descontentament pel resultat d'una feina que no ha estat feta adequadament. Ex.: Aquesta obra ha sigut un desastre amb els diners que hi hem posat: açò és pagar i plorar.
Qui la fa la paga. Qui comet una falta o un error ha d'assumir-ne les conseqüències.
Qui paga allò que deu, tot el que resta és seu És bo no tenir deutes, perquè així hom sap d'allò que pot disposar.
Qui paga descansa (i qui cobra més) Conveniència personal d'haver pagat, però la ironia popular afegeix, de vegades, la consideració que el benefici és més gran, encara, per a qui ha cobrat.
Qui paga, mana En un afer, qui té els diners és qui acostuma a decidir.
2. [referit a un deute concret] liquidar, saldar, satisfer, eixugar
a) Explicacions d'ús
El verb saldar té un ús més aviat comptable. Ex.: La botiguera va saldar els seus deutes i la botiga ja va ser seua.
El verb eixugar pertany a un registre més habitual. Ex.: Ella havia d'eixugar els deutes del seu marit.
Els verbs liquidar i satisfer pertanyen a un registre culte de caràcter administratiu. Ex.: L'Ajuntament ja ha liquidat totes les despeses de les obres de remodelació del parc.
3. [pagar per un servei] abonar
a) Explicacions d'ús
Ex.: Hem hagut d'abonar de cop totes les quotes de l'associació.
4. [pop.: amollar diners] apoquinar
a) Explicacions d'ús
Ex.: Ei, apoquina el que em deus.
b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques
Aquest verb també es pot emprar amb un ús absolut (és a dir, sense complement). Ex.: Ja has pagat? / Paga i calla! / Em deus diners, tu: Apoquina que tinc pressa.
d) Modismes i fraseologia
afluixar (o arriar) la moma (la mosca o la bossa) [fam.] Decidir-se a pagar. Ex.: A veure si afluixa la mosca aquell garrepa, d'una vegada!
pagar amb la mateixa moneda [fig.] Tractar algú altre de manera semblant a com ha estat tractat algú. Ex.: Ves amb compte que si li fas una mala passada et pagarà amb la mateixa moneda.