pa
m.
1. [producte de la cocció de la massa formada per farina, aigua i llevat]
a) Explicacions d'ús
Ex.: El pa d'avui és molt tou. / Només ens queden quatre rosegons de pa sec d'ahir. / Del pa sec en farem sopes. / Farem pa amb tomàquet per a berenar. / Cada vesprada mengem pa amb oli.
c) Altres recursos lexicals
Derivats: entrepà, panoli, panarra, paner, panera
El mot entrepà designa el panet migpartit amb tall a dins.
El mot panoli és una mena de coca i, en sentit figurat, una 'persona beneita'. Ex.: En Josep és un panoli.
El mot panarra designa una persona molt menjadora de pa. Ex.: En Quimet és un bon panarra. / Mira: ara arriben al restaurant els panarres dels teus veïns. Amagueu el pa!
El mot paner significa 'cistell'. Ex.: On és el paner d'anar a comprar?
El mot panera designa el 'cistellet per a tenir-hi el pa'. Ex.: La panera era buida, com cada dia.
d) Modismes i fraseologia
pa assaonat Pa que s'ha treballat molt i té la pasta molt dura.
pa d'àngel Mena de pa del qual es fan les hòsties per al culte religiós cristià. Ex.: Alguns torrons es fan amb pa d'àngel.
pa de pagès Pa rodó amb una crosta gruixuda i una molla que es conserva tova durant dies.
pa de pessic Dolç fet amb farina, ous i sucre. Ex.: El pa de pessic és molt bo sucat a la llet.
pa eixut Vegeu eixut 4.d.
pa morè (o negre) Pa que, a diferència el 'pa blanc', no ha estat depurat del segó.
pa ratllat Pa reduït a fragments petits.
de quin pa fa rosegons Es diu de qui desaprofita bones oportunitats. Ex.: En Jaume no vol cap ajut per a la publicació del llibre. Ja es veu de quin pa fa rosegons!
estar (algú) a pa i aigua Trobar-se en unes condicions molt precàries de subsistència.
fer un pa com unes hòsties [fam.] Fer un disbarat molt gros.
negar el pa i la sal Deixar (algú) sense cap mena d'ajut o d'amistat.
posar-hi més pa que formatge Exagerar, queixar-se d'una manera desproporcionada o explicar alguna cosa exagerant molt. Ex.: Els caçadors quan arribaven al bar explicaven les seves proeses a la seva manera habitual: hi posaven més pa que formatge.
saber el pa que s'hi dona [fam.] Saber quina és la situació. Ex.: No pateixis que ella ja sap el pa que s'hi dona, en aquesta feina.
ser més llarg que un dia sense pa Sentir com a molt llarga una qüestió costosa. Ex.: Aquella caminada se m'havia fet més llarga que un dia sense pa.
ser un tros de pa o ser més bo que el pa Ser una persona molt bona i, fins i tot, babaua. Ex.: Tothom se n'aprofita, d'ell: és un tros de pa.
f) Explicacions suplementàries
La farina de galeta és el pa ratllat i torrat emprat per a arrebossar.
2. [fig. ] aliment, menjar, menja, subsistència
a) Explicacions d'ús
Els termes aliment i menjar són genèrics i volen dir tot allò que s'ingereix per al manteniment orgànic: el mot menjar és el més habitual en la parla quotidiana i aliment té un ús més culte. Ex.: El menjar de la residència no estava malament.
Una menja fa referència a un tipus concret de menjar. Ex.: L'àpat va comptar amb menges exquisides. / Els aliments són necessaris per a la supervivència. / Aquelles paraules foren un aliment per a la seva ànima decandida.
El terme subsistència fa referència al manteniment de la vida d'algun organisme i també a l'alimentació necessària per a la supervivència. Ex.: Ella havia d'assegurar el pa de la família. / Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front.
d) Modismes i fraseologia
això no menja (o demana) pa! No consumeix (aliment, combustible, etc.), no ocasiona cap despesa o no requereix cap atenció. Ex.: Ens han regalat aquest cavall de cartró. No sé què en farem si no tenim mainada .... Això rai, que no menja pa!
no saber de quin pa fer sopes No saber com resoldre una dificultat.
prendre el pa (d'algú) Fer-li perdre el mitjà de subsistència. Ex.: No el va fer fora de l'empresa després del que havia fet perquè no li volia prendre el pa.
ser el nostre pa de cada dia Ser una cosa habitual i quotidiana. Ex.: No s'espanta de veure la gent ferida. Com que treballa a l'hospital, això és el seu pa de cada dia.
treure's el pa de la boca Prescindir de coses que necessàries per a un mateix amb la intenció d'afavorir algú altre. Ex.: Es va treure el pa de la boca per a donar una bona educació als seus fills.
3. [massa compacta comparable al pa]
d) Modismes i fraseologia
pa de figues Massa de figues seques premsada formant un paquet.
pa d'ou Flam, en algunes contrades. Ex.: Avui farem pa d'ou per als mainatges.
pa socarrat o panou o tonya [cat. val.] Coca feta de farina, ous, oli, sucre, molt tova, típica de les festes de Pasqua.