orientar
v. tr.
1. adreçar, dirigir, guiar, menar, conduir, encaminar, endegar
a) Explicacions d'ús
El verb adreçar vol dir 'fer anar de dret a algú o a algun lloc concret', mentre que dirigir i orientar i els altres mots restants volen dir 'fer moure o acompanyar en una direcció determinada'. Ex.: El va adreçar a la biblioteca. / Dirigia la nau cap a migjorn. / Ha de guiar aquells forasters fins a la seva destinació. / Dirigir l'atenció cap a una altra banda. / T'hauries d'encarregar de menar la comitiva cap al Palau de Congressos. / Van encaminar els visitants fins al port.
c) Altres recursos lexicals
Ant.: desorientar, desencaminar, desviar, esgarriar
e) Etimologia
Els verbs orientar i orientar-se proveven del nom orient, pel fet que l'orientació es pot establir partint de l'indret d'on surt del sol (vegeu est).
2. [fig.] assessorar, aconsellar, assistir, encarrilar, encaminar
a) Explicacions d'ús
Ex.: No l'han orientada bé en la seva carrera. / T'has de deixar assessorar. / No sé pas si sabrem encarrilar aquest xiquet.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: adoctrinar, alliçonar, ensinistrar // encarrerar
Ant.: desorientar, desaconsellar, desencaminar, desencarrilar, desendegar, desviar, esgarriar
v. intr. pron. [orientar-se]
1. portar a, dur a, menar a, dirigir-se a, encaminar-se a
a) Explicacions d'ús
Aquests verbs alternatius s'utilitzen per a fer referència a un camí o trajecte. Ex.: La carretera es dirigia al port. / És el camí mena [duu o porta] a l'era. / Un cop arribats ens vam encaminar cap al centre del poble.
El verb orientar-se vol dir, en canvi, també 'cercar una direcció apropiada o desitjada'. Ex.: Un cop dalt del cim em vaig haver d'orientar. / La nau es va orientar cap a garbí.