olorar (o oldre)
v. tr.
1. flairar, ensumar
a) Explicacions d'ús
El verb olorar és el mot més general. Ex.: M'agrada olorar els perfums.
El verb flairar té un ús geogràficament menys extens. Ex.: Flaira, que t'agradarà!
El verb ensumar vol dir 'aspirar amb força pel nas, generalment per a olorar alguna cosa'. Ex.: Què et sembla aquesta colònia? Ensuma!
b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques
La construcció 'olorar a*' és incorrecta, és un calc del castellà. Cal dir 'fer olor de'. Ex.: Tota l'església feia olor d'encens.
El verb 'olorar' usat d'una manera absoluta (és a dir, sense complement) tampoc no és correcte en català. Ex.: Això olora* molt bé.
En canvi, l'ús absolut de flairar sí que existeix: Com flairen aquestes flors! / Quina flaire que fan aquestes roses!
c) Altres recursos lexicals
Ant.: pudor, pudir (v. intr.)
Ex: Aquella casa pudia de mala manera!
També existeix l'ús 'pudir a' amb el significat de 'fer pudor de'. Ex.: Aquella cambra pudia a tabac [o feia pudor de tabac].
Camp Semàntic: olor, flaire
2. [fig.: percepció d'alguna cosa, com un benefici, un perill, una conxorxa, etc.] ensumar, flairar, endevinar, percebre, adonar-se
a) Explicacions d'ús
Ex.: Semblava que oloraven els seus diners. / Ensumaven el perill. / En Jaume se n'adonà que alguna cosa no anava bé. / Miquel endevinà les seues intencions.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: pressentir, sospitar