obscur | obscura
adj.
1. fosc
a) Explicacions d'ús
El mot obscur s'utilitza en lloc de fosc sobretot en sentit figurat amb el significat de 'difícil de copsar, d'entendre'. Ex.: Aquest llibre té alguns passatges obscurs.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: confús, inintel·ligible (cult.), embolicat (fam.), envitricollat (fam.)
Ant.: clar, transparent, comprensible
Camp Semàntic: incomprensible, tèrbol, borrós, imprecís, indesxifrable, inextricable, esotèric, enrevessat
Derivat: obscuritat
Aquest derivat té un ús més aviat literari i tècnic. Els sinònims usuals són fosca, foscor o foscúria (vegeu fosc 1.f). Ex.: Anava a les palpentes enmig de la fosca [o a les fosques]. / El sol va il·luminar de sobte la foscor. / Aquella muntanya es trobava en la foscúria més absoluta.
d) Modismes i fraseologia
cambra obscura Recinte de forma cúbica amb un forat en una de les cares que permet l'entrada de la llum, la qual projecta les imatges exteriors a l'interior de la cara oposada.
e) Etimologia
L'adjectiu obscur ha tingut en la llengua clàssica la forma escur. Ex.: Per un camí tort, lonch e molt escur (Bernat Metge).
2. [no conegut] recòndit, ocult, esotèric, secret, amagat, misteriós
a) Explicacions d'ús
El mot alternatiu esotèric vol dir 'reservat únicament als iniciats'. Ex.: Era un obscur metge de poble. / Es tractava d'una qüestió misteriosa. / La francmaçoneria es fonamentava en pràctiques esotèriques.