obligar
v. tr.
1. forçar, coaccionar, imposar, comprometre, engatjar, ordenar
a) Explicacions d'ús
Ex.: La van obligar a anar a la festa. / El van coaccionar perquè declarara a favor de l'empresa en el juí. / El van forçar perquè actuara d'una manera determinada. / Va engatjar els seus companys i familiars en aquell cas.
c) Altres recursos lexicals
Ant.: allerar (lit.), donar permís de
Camp Semàntic: coacció, imposició, compromís, engatjament, ordenament forçat
Derivats: obligació, obligatori
Amb el mot obligació es construeix la frase tenir l'obligació de... Ex.: Tothom té l'obligació de treballar i contribuir així a les necessitats col·lectives.
f) Explicacions suplementàries
La idea de rebatre una comminació a fer alguna cosa s'expressa per mitjà de 'per força'. Ex.: Hi has d'anar per força. Existeix, com a rèplica, la dita: 'per força els pengen!'
2. [fam.: haver de fer forçosament, en un moment concret] tocar
a) Explicacions d'ús
Ex.: Ara toca anar a comprar. / Avui això no toca.
3. [cult.] constrènyer, compel·lir, coercir, comminar
a) Explicacions d'ús
Ex.: El van constrènyer a signar la venda de les terres.
v. intr. pron. [obligar-se a]
1. comprometre's a, emparaular-se amb, emparaular, engatjar-se
a) Explicacions d'ús
Ex.: Es va comprometre a anar cada divendres a la tarda a l'associació de veïns. / No t'he fet l'oferta a tu perquè ja m'havia emparaulat amb el veí.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: jurar, pactar