nom
m.
1. denominació, designació, apel·lació
a) Explicacions d'ús
La primera paraula alternativa és més corrent, mentre que les altres dues s'empren en contextos més cultes. Ex.: En el meu poble eixa ferramenta té una altra denominació.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: mot, paraula, terme, vocable (cult.), veu
Camp Semàntic: anomenar, esmentar, citar / nomenar
Els tres primers verbs fan referència a 'dir d'una manera explícita (de paraula o per escrit) un nom o un fet concret'.
El verb nomenar, per contra, és emprat per al fet de designar algú per a un càrrec o una responsabilitat.
Ex.: No et pots queixar perquè a tu ni t'ha anomenat en el seu discurs crític. / No has esmentat un autor important. / Hauries de citar aquest passatge de l'obra, si més no, esmentar-lo. / Ha estat nomenada directora del projecte.
2. [identificador] títol
a) Explicacions d'ús
Ex.: Fins al dia del premi no sabrem el títol de la novel·la guanyadora.
3. [apel·lació referida a persones] sobrenom, renom, malnom, motiu
a) Explicacions d'ús
L'alternativa malnom té un sentit pejoratiu i és emprada sovint per a referir-se a un defecte o vici de la persona anomenada. Ex.: Aquesta casa és coneguda pel renom del Casalot. / Li han posat el malnom del coix. / Com que en Joan era molt alt li deien de motiu En Joan i mig.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: cognom, llinatge (cat. ins.) // onomàstica, sant // epítet (cult.), apel·latiu
4. [designació rellevant, referida a persones] fama, reputació, renom
a) Explicacions d'ús
Ex.: S'ha fet un nom dins la seva professió. / Ell té molt bona reputació dins els cercles artístics internacionals.