mà
f.
1. [part final del braç proveïda de dits] grapa, arpa
a) Explicacions d'ús
El mot alternatiu grapa és el nom de l'òrgan corresponent d'un animal (vegeu grapa), però té un ús figurat i popular quan es refereix a una persona. Ex.: El gat feia córrer la pilota amb les seues grapes. / Treu les grapes d'aquí que encara ho faràs malbé.
El nom arpa es refereix a una mà d'un animal, proveïda d'urpes, però també té un ús figurat i popular quan es refereix al fet de robar (una persona). Ex.: Va caure de sobte en les arpes d'una àguila. / Aquell pillastre sí que en sabia de fer córrer l'arpa. / El mot 'greps' per a anomenar els dits és propi de l'argot de l'anomenada gent de l'arpa.
c) Altres recursos lexicals
Augm.: manassa, manarra
Dim.: maneta, maneua, maniua
Pej.: manot, manota
Camp Semàntic: puny, canell
El puny és la mà tancada; i també l'articulació del braç amb la mà, anomenada també, amb més precisió, canell. Ex.: Ahir em vaig espunyir el canell esquerre.
Derivats: manual, maneta, manuella
La maneta i la manuella són instruments o peces que transmeten un moviment per acció manual: la maneta és un agafador que transmet un moviment simple al pany d'una porta, per ex.; mentre que la manuella transmet un moviment complex com el d'un torn, d'un timó, etc.
Derivats (del mot 'arpa'): arpada, gent de l'arpa
Una arpada és una 'acció brusca o estrebada amb la mà'.
La denominació gent de l'arpa fa referència al 'món dels malfactors'.
d) Modismes i fraseologia
a contramà En pilota valenciana, colpejar la pilota amb la mà dreta després de picar-la en la paret de l'esquerra.
a mans besades Abundantment.
amb les mans llavades Sense escrúpols.
de mà de mestre Es diu d'una cosa molt ben feta. Ex.: Les trenes li han eixit de mà de mestre.
fet a mà Fet amb les mans, sense el recurs de cap màquina. Ex.: Són peces de roba fetes a mà.
mà de morter Maça del morter. Ex.: Va fer l'allioli a l'estil tradicional, treballant amb força amb la mà de morter.
mà de paper Conjunt de vint-i-cinc fulls, la vintena part d'una raima.
per sota mà o de sotamà D'amagat, d'amagatotis. Ex.: Ja he vist que feies trampa i que li passaves una nota per sota mà.
una mà de Una gran quantitat (d'alguna cosa). Ex.: Hi havia una mà de gent. / Va rebre una mà de cops.
arribar a les mans o enganxar-se Arribar (en una baralla) a agafar-se i colpejar-se, dues o més persones. Ex.: No pateixis que no arribarem a les mans. / Quan va arribar a la plaça ja va trobar que les veïnes s'havien enganxat en una batussa.
deixat de la mà de Déu (alguna cosa o algú) Totalment abandonat, sense cap mena de cura ni suport. Ex.: Fa anys que tenen les seves terres deixades de la mà de Déu. / Ja em veieu aquí en aquest poble de mala mort, tot sol i deixat de la mà de Déu.
donar un cop de mà Ajudar en alguna feina (algú altre). Ex.: Sort en va tenir que en Pere li va donar un cop de mà.
engegar (aviar o enviar) a fer la mà [pop.] Expressió per a engegar (aviar) algú. Ex.: Ves a fer la mà!
fer(-se) la mà [cat. val.: pop.] Masturbar-se.
fer manetes [fam.] Acariciar-se afectuosament (les persones que festegen). Ex.: Els vaig veure allà a la plaça tot encaterinats i fent manetes.
fer mans i mànigues (per alguna cosa) Esforçar-s'hi molt, fer-hi tots els possibles.
hi posaria la mà (o les mans) al foc (per a alguna cosa o per a algú) N'asseguro la certesa, la fiabilitat. Ex.: T'ho pots ben creure; hi posaria la mà al foc.
parar (o allargar) la mà Posar la mà plana i amb el palmell per amunt, demanant alguna cosa, generalment diners.
parlar amb la mà al pit Parlar amb tota sinceritat. Ex.: Amb la mà al pit, tu què en penses de tot plegat?
passar la mà per la cara (a algú) Guanyar-lo, avantatjar-lo, ésser-li superior. Ex.: No t'adormis i estudia força perquè si no els teus amics et passaran la mà per la cara.
picar de mans o batre de mans Batre una mà contra l'altra per a aplaudir o cridar l'atenció.
ser (algú) llarg de mans Tenir tendència a robar.
ser un manetes (algú) Ser molt hàbil manualment.
tenir (algú) la mà llarga Tenir facilitat per a pegar. Ex.: Manoi, quin bolet! El teu oncle no té gaire paciència: sí que té la mà llarga!
tenir (bona) mà (amb algú) Tenir-hi influència, poder. Ex.: No pateixis que jo hi tinc mà i el podré convèncer.
tenir (algú) la mà foradada (o les mans foradades) Malgastar els diners. Ex.: Ha fet un mal casament perquè tothom sap que la Maria té la mà foradada.
tenir la mà trencada (en una tasca) Tenir-hi pràctica, estar-hi molt avesat i exercitat. Ex.: Ja t'ajudaré jo a l'hora de fer els plans de la casa que hi tinc la mà trencada.
tenir mà esquerra Tenir habilitat per a aconseguir una cosa per gestions indirectes. Ex.: Ho aconsegueix tot amb la seva mà esquerra.
tenir (una cosa) per la mà Tenir-la ben sabuda i practicada. Ex.: Ja et posaré la persiana jo mateix que és una feina que tinc prou per la mà.
Més val un ocell a la mà que dos a volar Cal estimar més les coses segures, encara que no siguin tan bones com les insegures.
2. [estrat social] estament, classe social, braç
a) Explicacions d'ús
La mà és la forma tradicional de referir-se a un estrat social en l'antic règim monàrquic (vegeu punt d, més avall).
El nom alternatiu estament és genèric i es refereix a qualsevol estrat configurat per la seva extracció social. Deriva del concepte d'estat o posició social. Ex.: Jo era més pobre i no pertanyia al seu mateix estament.
Pel que fa a l'expressió classe social és una denominació de la sociologia moderna. Les representacions dels estaments dins les antigues Corts s'han anomenat braços, com ara braç eclesiàstic, braç reial, etc. Ex.: Tot d'una s'alçà i parlà lo representant del braç militar.
d) Modismes i fraseologia
mà major Classe social més elevada.
mà mitjana Classe social dels mercaders.
mà menor Classe social dels menestrals, botiguers i treballadors de la terra.
3. [habilitat] traça, destresa, manya
a) Explicacions d'ús
Ús de mà en el sentit d'habilitat. Ex.: Té molt bona mà per als pastissos. / Jo no tinc mà per a aquestes coses (vegeu accepció 1.d).
La paraula més general per a expressar el concepte d'habilitat és traça. Ex.: Tu sí que tens traça fent aquesta feina. / Ell tenia ben poca traça per a tractar les persones.
El mot destresa (com el mot habilitat) pertany a un registre més aviat culte. Ex.: No tenia la destresa necessària per a aquella activitat.
La paraula manya, relacionada amb mà per l'etimologia, expressa més aviat una habilitat manual o una certa astúcia o arteria.
c) Altres recursos lexicals
Derivats: manejar, manipular, amanós, amanollar, manat, manoll, manejable, manufactura
El verb manejar vol dir 'fer anar amb les mans' i en sentit figurat 'fer funcionar, utilitzar'. Ex.: Manejava molt bé les tisores. / Sabia manejar molt bé la ironia.
El verb manipular vol dir 'saber tractar (o fer funcionar) amb les mans un material o un aparell complex' i, en sentit figurat, vol dir 'influir amb engany sobre una persona o diverses persones per a aconseguir-ne alguna cosa'. Ex.: La manipulació dels aliments. / Ella sabia manipular el telègraf. / En Jaume us ha ben manipulat fent-vos presentar a les eleccions.
L'adjectiu amanós -osa vol dir 'fàcil de manejar'. Ex.: Aquesta falç tan petitona és molt amanosa i em va molt bé per a les feines de l'hort.
El verb amanollar vol dir 'agafar amb les mans'. Ex.: Aquest mànec és massa gruixut i aquest vailet no el podrà pas amanollar.
Un manat o manoll és allò que es pot agafar amb les mans. Ex.: Un manat d'api. / A la peixateria ens han donat un manoll de julivert.
L'adjectiu manejable vol dir més aviat 'que es pot manejar'. Ex.: Ell es creia que la seva dona era una persona manejable que podria portar-la per allà on volgués.
Una manufactura és un producte fet a mà.
4. [cada acció d'una feina repetitiva] passada, capa
a) Explicacions d'ús
Aquesta accepció de mà expressa l'acció de recobrir (de pintura, de calç, etc.). Ex.: Per a emblanquinar aqueixa paret hi haurem de donar una altra mà de calç. / [per ext.] Encara hi haig de donar una darrera mà al meu llibre.
Una capa és una extensió d'una substància (com ara una pintura) damunt una superfície, mentre que una passada fa referència a la repetició d'una acció. Ex.: Cal fer una altra passada amb el corró. / Aquesta planxada necessita una altra bona passada.