muntar
v. tr.
1. [ajuntar les parts d'un objecte] armar, bastir, acoblar
a) Explicacions d'ús
Ex.: Vam estar tres hores per a armar la prestatgeria.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: ajuntar, unir, conjuntar, conjuminar, encaixar, vertebrar, estructurar, articular, enllaçar
Ex.: Després de destrossar aquell gerro tan bonic vam haver d'ajuntar les peces. / Ha sabut conjuminar-ho bé tot per a poder sortir-se'n. / Tenien molt d'interès a vertebrar les diferents parts del país. / Al final, vaig poder articular aquella joguina tan desmanegada.
Ant.: desmuntar, desunir, desarmar, desllorigar, desconjuntar, desencaixar, desarticular, desmanegar
Els verbs desllorigar, desconjuntar, desencaixar i desarticular expressen la idea de separar alguna part (com ara, un os) que estava unida d'alguna manera (però no forçosament soldada) a una altra part.
El verb desmanegar-se vol dir, originàriament, 'perdre el mànec' una eina, però en sentit extensiu significa 'perdre un objecte la solidesa de les seves parts'. Ex.: Se m'ha desmanegat l'aixada. / Aquesta taula no aguantarà: està ben desmanegada.
El verb desllorigar, a més de treure (un os) de la seva articulació, vol dir, en un sentit figurat, 'trobar l'element concret (el desllorigador) que fa possible la resolució d'un problema'. Ex.: Em va agafar tan fort del braç que per poc no me'l deslloriga. / No sé com desllorigar aquest embolic; no n'hem sabut trobar el desllorigador.
Derivat: muntura
És l'animal damunt el qual hom cavalca i també és una estructura que sosté un muntatge de diferents elements o peces. Ex.: Li havien robat la muntura i li tocava caminar.
v. intr. i v. tr.
1. pujar
a) Explicacions d'ús
El verb pujar expressa la idea general d'anar amunt (d'una manera gradual o de cop).
El verb muntar s'aplica (en alguns dialectes) sobretot al fet de posar-se al capdamunt d'un lloc elevat o d'un cim. Ex.: Has de muntar dalt de l'escala perquè s'ha de pujar al teulat a posar l'antena.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: ascendir (cult.)
El verb ascendir pertany al llenguatge tècnic o literari, i és usual en alguns sentits extensius o figurats. Ex.: Aquella noia volia ascendir en l'escala social.
Ant.: baixar, davallar, descendir (cult.)
Els dos primers verbs baixar i davallar són sinònims, però tenen un ús variable segons el dialecte o per raons d'estil. Ex.: Baixa al carrer. / A mig matí va davallar a la platja. / Encara no ha baixat [o davallat] de l'autobús. / Davallà als Inferns (del text interdialectal de l'oració Crec en un Déu).
El verb descendir és un llatinisme que pertany al llenguatge tècnic o literari, i és usual en alguns sentits extensius o figurats. Ex.: Son pare descendia d'una família molt coneguda a la comarca.
f) Explicacions suplementàries
El verb muntar té un ús general en els parlars de Catalunya Nord. Ex.: Si voles coneixre la histori del país te cal muntar visitar el Palau dels Reis de Mallorca.
2. [anar a l'esquena d'un animal] cavalcar
a) Explicacions d'ús
Ex.: Tots els caps de setmana va a cavalcar amb son pare.
c) Altres recursos lexicals
Ant.: descavalcar, desmuntar
f) Explicacions suplementàries
En el català insular existeix la variant colcar, contracció del verb cavalcar.