Diccionari de recursos lexicals

a) Explicacions d'ús

Els mots munt i mont són arcaismes que es troben en topònims i antropònims. Ex.: Sant Llorenç del Munt. / Montserrat, Montcada, Montfort, etc. / La Mare de Déu del Mont, etc.

c) Altres recursos lexicals

Camp Semàntic: carena, contrafort, estrep // cingle, cinglera, penya-segat, espadat, timba, precipici.

La carena és la línia divisòria dels dos vessants d'una muntanya i també d'una teulada.

Els noms contrafort i estrep s'apliquen a ramificacions secundàries d'una muntanya.

Un precipici, una timba, un espadat i un penya-segat són desnivells sobtats, aquest darrer espec. quan és situat a la costa. Un cingle és un espadat que ocupa un vessant abrupte; és anomenat cinglera quan l'espadat s'estén al llarg de tot un massís muntanyós.

Derivats: muntanyenc, muntanyà, muntanyès, muntà // muntanyós, montuós // muntès, munter // tramuntana

Els quatre adjectius primers volen dir 'propi de muntanya'. Ex.: En aquell bosc hi havia una vegetació muntanyenca. / En Miquel era un bon muntanyenc. / El refugi era administrat per una dona muntanyana, avesada a aquells climes.

Els adjectius muntanyós i montuós volen dir 'que té muntanyes'. Ex.: Havíem de travessar una regió muntanyosa.

Els adjectius muntès i munter s'apliquen a un animal de muntanya. Ex.: De sobte vam veure saltironar per les penyes uns animals que no eren isards sinó unes cabres munteses.

El nom tramuntana fa referència a estar més enllà de la muntanya i designa en la nostra llengua el vent del nord.

d) Modismes i fraseologia

muntanya russa Atracció de fira en què hi ha grans desnivells i per on circula un vehicle sobre vies. Ex.: El que més li agrada dels parcs d'atraccions són les muntanyes russes.

a) Explicacions d'ús

Tots aquests noms designen petites elevacions del terreny. Ex.: Davant de la casa hi havia un monticle amb un pi al capdamunt. / Aquell turó de la ciutat no l'havia visitat mai.

Una tossa i un tossal són turonets de forma roma que sobresurten d'un entorn planer. Ex.: Si el cap de setmana fa bo, anirem d'excursió al tossal que hi ha prop de casa dels avis.

c) Altres recursos lexicals

Rel.: muntijol (poc us.)

a) Explicacions d'ús

Els noms cim i cimal són genèrics de la part més elevada d'una muntanya, mentre que tuc i tuca són d'àmbit pirinenc. Ex.: Primer hem de fer aquesta pica i tot seguit la tuca. / Els pics del Pirineu. / La pica d'Estats. / El cim del Penyagolosa. / La pica del Canigó. / El cim del Benicadell. / Els tucs que envolten la Vall d'Àneu.

a) Explicacions d'ús

Aquestes alternatives designen sistemes muntanyosos: una serra és una muntanya de cresta allargassada i s'aplica particularment a la zona alta d'una àrea muntanyosa, mentre que uns serrats, una serralada i una cadena són conjunts de muntanyes ajuntades, encadenades; un massís és una agrupació compacta de muntanyes, com també un muntanyam, que és el nom que s'aplica a un conjunt de muntanyes imponent. Ex.: Dalt de la serra d'Aitana fa molt més fred que ací. / La serralada del Pirineu és, a banda i banda, l'origen històric de Catalunya. / De la carretera estant es pot veure bé tot l'abast de la Serra de la Batalla. / Al fons de la plana s'erigia la presència impressionant del muntanyam del Canigó.

a) Explicacions d'ús

Aquests noms alternatius s'apliquen a una part prominent d'una muntanya, principalment prop de la costa. Ex.: El morrot de Montjuïc damunt el port de Barcelona. / El promontori on es troba emplaçat el monestir de Sant Pere de Rodes.

a) Explicacions d'ús

Aquests cinc noms s'apliquen a terrenys elevats, en general. Ex.: En aquella elevació del terreny hi havien construït un hostal que gaudia d'una vista espectacular. / Han anat a caminar per aquells alts. / La neu s'havia dipositat per les altures que apareixien enfarinades.