metge
m.
1. [professional que té cura de la salut de les persones] doctor
a) Explicacions d'ús
El mot doctor s'utilitza sobretot davant del nom com a forma de cortesia. Ex.: Ves a visitar-te amb el doctor Gibert.
L'ús de doctor en lloc de metge és poc recomanable, perquè és imprecís i sovint inadequat. Ex.: Vaig a veure el doctor.
b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques
L'ús de metge com a adjectiu és incorrecte. L'adjectiu apropiat és 'mèdic/mèdica'. Ex.: Un certificat mèdic. / Li va estendre la recepta mèdica.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: curandero, sanador
Un curandero (castellanisme acceptat actualment per la normativa oficial) és una persona que fa les funcions d'un metge basant-se en remeis i mètodes tradicionals no reconeguts per la professió mèdica.
El mot sanador s'ha utilitzat de manera general referit a qui sana o guareix, però també designa l'ofici de castrador d'un animal. Ex.: El curandero era el seu sanador, qui l'havia de guarir.
Camp Semàntic: facultatiu // cardiòleg, traumatòleg, odontòleg, dermatòleg, pediatre
d) Modismes i fraseologia
metge de capçalera (o de família) Metge ordinari d'una casa, d'una família, etc.
visita de metge Visitar algú i ser-hi molt poc temps.
Peus freds i cap calent, que vingui el metge corrents Expressió que caricaturitza els símptomes d'un estat de malaltia.