metall
m.
1. [material resistent amb el qual es poden fabricar estris]
a) Explicacions d'ús
Un metall és analíticament un element situat a l'esquerra de la taula periòdica. Són exemples de metalls: ferro, acer, plom, zenc, bronze, llautó, or, argent (o plata), argent viu (o mercuri), etc.
L'acer és un aliatge de ferro i carboni.
El bronze és un aliatge de coure i estany.
El llautó és un aliatge de coure i de zenc.
c) Altres recursos lexicals
Ant.: no-metall
Un no-metall és un element de la taula periòdica situat a la dreta, com ho són el bor, el silici, l'arsènic, etc.
Derivats: metàl·lic, metal·lúrgia
La metal·lúrgia és el conjunt de procediments per a l'obtenció i l'elaboració dels metalls. Ex.: La lleixa s'aguanta en dos colzes metàl·lics.
d) Modismes i fraseologia
metall blanc Aliatge de coure, níquel i zinc, o alpaca. També s'aplica a diferents aliatges de plom o zinc amb petites quantitats de coure, fàcils de fondre.
metalls preciosos (o nobles) Nom que es dona a l'or, a l'argent i al platí.
Frases amb noms de metalls:
Ferro: Vegeu l'entrada ferro.
Plom:
a plom En sentit vertical. Ex.: Eren uns cingles tallats a plom. / La paret ha de caure a plom.
anar amb peus de plom Obrar amb molta precaució.
estar a plom Estar algú amb les facultats d'enteniment plenes.
fondre's els ploms Espatllar-se els fusibles d'una instal·lació elèctrica. // [fig.] Es diu també d'algú que està molt esgotat i no pot resistir més. Ex.: Després del discurs del conseller de finances a en Pere se li han fos els ploms.
nedar (algú) com un plom No saber nedar gens, no saber aguantar-se dins l'aigua.
pesat (o feixuc) com el plom Es diu d'una cosa molt feixuga. // [fig.] Es diu també d'algú que és molt pesat. Ex.: Aquest xiquet costa d'aguantar: és pesat com el plom.
Llautó:
veure's el llautó (d'algú, d'alguna cosa) [fig.] Deixar-se veure o endevinar allò que hi ha sota una aparença enganyosa. Ex.: A l'alcalde, quan ha fet el discurset, se li ha vist el llautó.
Argent:
argent viu Denominació tradicional del mercuri.
semblar (o ésser) un argent viu No poder estar-se quiet algú, bellugar-se contínuament. Ex.: El teu vailet és ben bé un argent viu.
e) Etimologia
El nom bronze té una forma tradicional que és bronzo, deguda segurament a l'origen italià d'aquest mot. Pel que fa al mot zinc, la forma popular zenc podria ser deguda a una influència francesa.
El mot argent té un sinònim que és el mot plata, el qual és un mot polisèmic que s'ha utilitzat principalment per a denominar les monedes d'aquest metall.
2. [conjunt d'instruments de metall d'una orquestra o banda] vent
a) Explicacions d'ús
Encara que no es fa referència exacta als mateixos instruments, sovint es parla també del vent o dels vents. Ex.: De sobte va entrar en el concert tot el metall de cop, fent un gran rebombori. / Ara han d'entrar els vents de l'orquestra.