menjar
m.
1. aliment
a) Explicacions d'ús
El mot aliment és una forma culta per a referir-se d'una manera general i genèrica al menjar. Ex.: Hem d'ingerir els aliments que necessitem per a la nostra salut.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: menja, vianda, farda, tall, queviures, vitualles, provisions, recapte
El mot menja s'utilitza sobretot per a referir-se a coses bones per a menjar. Ex.: Li van portar menges exquisides de tota mena.
El mot vianda vol dir 'tota mena de menjar i, especialment, el plat fort d'un àpat'. Ex.: No volia tastar cap mena de vianda. / En un àpat de pagès no hi pot faltar un bon plat de vianda.
La farda s'utilitza per a anomenar, de manera familiar i despectiva, els plats de fècula en un àpat. Ex.: Avui només hi ha farda; que no hi ha tall?
El mot tall es refereix a la carn o el peix en un àpat.
Els noms plurals queviures, vitualles o provisions es refereixen als aliments destinats a un col·lectiu, sovint a una tropa. Ex.: Ja han arribat les provisions?
El recapte són les 'provisions que hom s'emporta de viatge, a treballar fora de casa' etc.
2. [fam.] manduca, teca, menjuga (cat. val.), menjussa (cat. val.), pitança
a) Explicacions d'ús
Els mots manduca i teca són formes populars i familiars per a denominar el menjar. Ex.: Haurem d'encarregar la menjuga. / Encara no és a taula la teca?
En relació amb teca, vegeu tec a l'accepció 6.
3. [moment del dia en què algú menja habitualment] àpat
a) Explicacions d'ús
Ex.: Esperaven ansiosament l'àpat que havia preparat l'àvia.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: repàs, repeix, menjada
El mot repàs és un sinònim d'àpat propi d'algunes comarques del nord del Principat i d'Andorra. Ex.: No menja res entre repàs i repàs.
El mot repeix (pronunciat sovint "repéi") és propi de Catalunya Nord. Ex.: Això és un bon repeix de pagès.
4. [fet de menjar i beure fora d'àpat] mos, mossada
a) Explicacions d'ús
Ex.: —No tens gana per a dinar? —No gaire: és que a mig matí he fet un mos.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: beguda // piscolabis, refrigeri
El mot beguda designa el fet de menjar i beure quan es feineja al camp, a mitja feina.
Els mots piscolabis i refrigeri pertanyen a un registre més formal.
5. [gran àpat] festí, banquet
a) Explicacions d'ús
Ex.: El sopar de la Junta de l'Associació va ser un veritable festí. / Quan s'acabi el curs hem de fer un bon banquet.
6. [fam.: gran àpat] tec, tiberi, xeflis
a) Explicacions d'ús
Els mots tiberi i xeflis tenen un matís més intensiu que el mot tec: un tec és un àpat on un hom es pot atipar, però en un tiberi o un xeflis hi ha la idea d'excés. Ex.: La festa es va acabar amb un bon tec. / La fi de curs se celebrava amb un tiberi pagat pel patronat de turisme. / Això s'ha d'acabar amb un xeflis on puguem menjar i beure fins a no poder més.
7. [fam.: pej.] ranxo, menjussa, pitança, farnat, pasterada, porcada (intens. improp.)
a) Explicacions d'ús
Ex.: No hi ha qui es menge aquesta pasterada. / No sabia cuinar i tot el que feia eren porcades.
L'alternativa ranxo s'empra per a designar el menjar que posen als soldats i, per extensió, ha passat a designar un menjar dolent. Ex.: Encara no és l'hora del ranxo? / En aquella excursió ens van donar un ranxo infecte.
L'alternativa pitança designa la ració de menjar que es dona en els establiments de beneficència.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: gasòfia, deixalles, bavalles, sobres, sobralles
Aquests mots designen les restes de menjar que queden al plat.
v. tr.
1. [acció d'ingerir aliment] mossegar, mastegar
a) Explicacions d'ús
El verb mossegar vol dir 'agafar amb força amb les dents', mentre que el verb mastegar vol dir 'triturar amb les dents. Ex.: Mossega sense por que no és dolent. / M'he mossegat la llengua. / M'ha mossegat el gos del veí. / Has de mastegar bé abans d'empassar-te el menjar.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: omplir el pap, omplir el ventre, omplir la panxa
Camp Semàntic: desdejunar-se, esmorzar, dinar, berenar, sopar // péixer, empapussar
El concepte de 'fer menjar' s'expressa per mitjà del verb péixer o peixar. Amb un matís intensiu, s'empra el verb empapussar.
d) Modismes i fraseologia
menjar-se els ferros de la presó Menjar molt o tenir molta fam (algú).
menjar a mos redó Menjar a mossos amb les mans.
menjar com un pardalet o menjar com un titit Menjar poc.
menjar més que una revolta de riu Menjar molt.
2. [intens.] afartar-se, fartar-se, atipar-se, endrapar (fam.), empassar-se, engolir, devorar
a) Explicacions d'ús
Les alternatives devorar i engolir són les més habituals en tot el territori lingüístic. Ex.: Quan arriba l'hora de dinar té tanta fam que devora els aliments.
Els verbs devorar i endrapar són intensius de menjar, però devorar s'aplica sovint a l'acció dels animals. Ex.: El lleó va devorar la gasela en un tres i no res. / El teu cosí endrapa com un lladre.
El verb engolir conté la idea d'empassar uns aliments sense mastegar. Ex.: Va engolir el menjar del plat en un tres i no res.
Un equivalent usual de devorar és la forma pronominal menjar-se. Ex.: El lleopard es va menjar la gasela. / En Miquel es podia menjar un entrecot amb deu segons.
Les alternatives empassar-se i atipar-se s'empren sobretot en català oriental: el verb empassar té el sentit d'engolir, de fer passar avall, sense mastegar; mentre que el verb atipar-se vol dir menjar fins a quedar tip; és a dir, fart i satisfet. Ex.: Tenia tanta gana que es va empassar l'hamburguesa d'una queixalada. / Ens vam atipar de valent.
L'alternativa fartar-se s'empra en català occidental (cat. val.). Ex.: Com que es va fartar a l'hora de dinar, a la vesprada li feia mal la panxa.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: [intens.] enfitar-se, empatxar-se
Aquests dos verbs expressen la idea de 'menjar amb excés'.
3. [ingerir poc aliment] picar
a) Explicacions d'ús
Ex.: És un menjamiques. Tot lo dia està picant.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: matar el cuc, ser un menjamiques
La locució matar el cuc vol dir 'menjar una mica a deshora perquè es té molta gana'. Ex.: Vaig a fer-me un iogurt per matar el cuc i arribar a l'hora de dinar.
Amb un sentit semblant, de ser poc menjador algú es diu que menja miques, o que és un menjamiques.
4. [infant.] fer nyam-nyam, fer nyam
a) Explicacions d'ús
Ex.: Si vols créixer has de fer nyam.
5. [pop.] cruspir-se, clavar-se, fotre's
a) Explicacions d'ús
L'alternativa cruspir-se s'empra en català oriental. Ex.: Es va cruspir un timbarro de carn de gairebé un quilo de pes.
El verb clavar-se té un ús més general ('posar-se a fer alguna cosa'), però en el sentit de menjar vol dir engolir; en aquest mateix registre també s'utilitza el verb fotre's. Ex.: Entre tota la família es van clavar [o es van fotre] un cabrit sencer.
6. [fig.] consumir, gastar, esgotar
a) Explicacions d'ús
Ex.: Aquesta moto se m'ha menjat tot el sou del mes. / Eixe cotxe, com que és molt potent, consumeix molta gasolina. / Sense adonar-se'n, es va gastar tots els diners que li havien tocat a la loteria. / Ha esgotat tots els recursos.
b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques
Generalment, amb aquest significat el verb s'usa en forma pronominal.