marit
m.
1. [mascle humà que és casat amb una dona] home
a) Explicacions d'ús
El mot marit té aquesta alternativa popular i familiar, que s'utilitza només darrere un adjectiu possessiu o l'article definit. Ex.: M'ho ha dit el meu home. / El teu home està massa gras, no? / I què t'ha dit l'home?
En registres més formals i en la majoria dels altres casos, s'utilitza el mot marit. Ex.: Són marit i muller. / Jo us declaro marit i muller. / S'ha quedat sense marit.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: espòs, cònjuge, consort
El mot espòs té caràcter administratiu i literari. Ex.: La condició d'espòs és regulada per les regles establertes per la institució del matrimoni.
Els mots cònjuge i consort són de caràcter administratiu i legal, i es refereixen tant a l'espòs com a l'esposa. Ex.: El matrimoni és també la parella formada per dos cònjuges.
f) Explicacions suplementàries
Observeu a pronunciació del mot cònjuge que ha de ser "cònjuje" (amb dos sons de 'j'); però que sovint és pronunciada erròniament com a "cònjugue".