mare
f.
1. [dona que ha engendrat un fill] mama
a) Explicacions d'ús
El mot mama és la forma infantil i popular-familiar de mare, mentre que el mot mare és propi de l'edat adulta. Ex.: Escolteu nenes: la mama no hi és, encara no ha arribat. / Ja he parlat amb la mare i no cal que t'hi capfiquis.
b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques
La variant mamà pot ser considerada un esnobisme modern.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: madrastra
El mot madrastra s'aplica amb un matís pejoratiu a la dona casada amb el pare d'algú sense ser la mare biològica.
Derivat: emmarat -ada
Aquest derivat té el significat 'd'inclinació molt accentuada envers la mare'. Ex.: Aquesta criatura està molt emmarada.
d) Modismes i fraseologia
mare meva! Exclamació de sorpresa. Ex.: Mare meva quina mà de gent hi havia a plaça.
la mare dels ous [fam.] Causa final d'algun fet que ve de lluny. Ex.: L'especulació financera és la mare dels ous de la situació econòmica d'ara.
sortir (o eixir) de mare Sobreeixir un corrent d'aigua del seu llit. Ex.: Amb aquelles pluges tan fortes la riera se'n va eixir de mare. // [fig.] Exaltar-se molt, descontrolar-se, per apassionament o indignació. Ex.: L'arrogància del rival en aquella disputa l'havia fet eixir de mare.
Si el pare és lleu i la mare freixura, a qui ha de semblar (o s'ha d'assemblar) la criatura? Els fills acostumen a tenir les mateixes qualitats que els progenitors.
f) Explicacions suplementàries
A començaments del segle XX, els fills es referien als progenitors com a pare i mare, i els parlaven de vostè.
2. [religió catòlica] sor, monja, germana
a) Explicacions d'ús
Ex.: Avui ens vindrà a visitar la mare Antònia del Convent de la Puríssima Concepció. / Aquesta oració va dirigida a la nostra germana Carme.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: abadessa, rectora, priora, (mare) superiora
Ex.: Totes havien d'acatar les ordres de l'abadessa. / La mare superiora organitzava els torns de res de la novena.
Derivat: marededeueta (fam.)
Diminutiu familiar i afectiu Ex.: Filleta, resa a la Marededeueta que t'ajudarà.
d) Modismes i fraseologia
Mare de Déu Nom que té la mare de Jesús, coneguda també com a Verge Maria. L'expressió Mare de Déu és la forma moderna de referir-se a aquest personatge, en relació amb alguna veneració concreta (La Mare de Déu d'Agost, La Mare de Déu del Mont, La Mare de Déu de Montserrat) i és usual en expressions tradicionals: Mare de Déu! Què ha passat? / Mare de Déu senyor!
fer la Mare de Déu d'Agost Anar-se'n a dormir.
f) Explicacions suplementàries
En català antic-clàssic, l'apel·lació a la Mare de Déu es feia amb la locució 'Nostra Dona de...'. Ex.: Nostra Dona de Montserrat.
Cal observar que el nom 'dona' volia dir inicialment 'senyora' i el nom que s'emprava per a designar la dona en temps de Llull era fembra. Ex.: Tuyt cridant, hòmens e fembres: Muyren los francesos! (Muntaner)