manera
f.
1. [característica concreta de com es fa alguna cosa] mode, forma, estil
a) Explicacions d'ús
El mot mode pertany a un registre més culte que el mot manera i es refereix a la manera de procedir pròpia d'algú o d'alguna cosa. Ex.: Aquesta manera és la més habitual en la nostra feina. / Estudiava el mode d'articulació dels sons. / Tenia un mode de parlar que ens semblava estrany.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: guisa (lit.), faisó (lit.), mena
El mot guisa és un mot també arcaic i literari, com faisó, utilitzat sobretot en locucions adverbials com les següents:
a sa guisa A la seva manera. Ex.: Li he donat una llibertat total perquè pogués fer a sa guisa.
en guisa de A la manera de. Ex.: I l'Esperit Sant davallà entre ells en guisa de foc.
El nom faisó és un terme dialectal i arcaïtzant, però emprat literàriament. Ex.: Tots parlaven de la mateixa faisó. / Per tal de no tenir problemes es comportaven a la faisó de la gent amb més experiència. / Eren gent de mala faisó.
Pel que fa al mot mena és sinònim de 'tipus', 'espècie', 'classe' etc.(vegeu l'article mena).
Camp Semàntic: mètode, fórmula, procediment, sistema
d) Modismes i fraseologia
de cap manera En cap circumstància.
de totes maneres o de tota manera A pesar de tot, malgrat tot, sigui com sigui.