manca
f.
1. [absència d'alguna cosa necessària] falta
a) Explicacions d'ús
El nom manca és la paraula tradicional i literària que expressa la inexistència d'alguna cosa (propietat, qualitat, etc.) necessària. Ex.: Aquest error és degut a la manca de criteri.
El mot alternatiu falta té connotacions amb 'falla, defecte, privació, etc.' Ex.: Sentia la falta de la seva germana que havia desaparegut l'any passat. / Tenia moltes faltes d'assistència.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: carència
Una carència és un llatinisme que expressa una mancança o deficiència (fisiològica, per exemple) i també és una privació de quelcom necessari en un text formal. Ex.: La seva anàlisi clínica mostra una carència vitamínica. / Aquest document del dossier té una carència important.
Derivats: mancança, mancament
Una mancança és 'una manca regular' d'alguna cosa. Ex.: Les mancances d'aquell hospital eren importants.
Un mancament és un incompliment (o falla) en una norma o disposició. Ex.: Li heu de perdonar els seus mancaments del passat perquè darrerament s'hi està esforçant molt.
2. [dèficit d'algun element] escassetat, dèficit, deficiència
a) Explicacions d'ús
El nom escassetat (escassedat o escassesa) fa referència a un element que no és suficient per a un objectiu. Ara bé, si la manca es pot mostrar numèricament s'anomena dèficit. Ex.: La misèria era deguda a l'escassedat dels aliments. / Hi ha un dèficit de leucòcits en sang.
Una deficiència és una mancança expressada per un dèficit en un aspecte biològic. Ex.: Una deficiència d'algun oligoelement pot ser fatal.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: insuficiència // [intens.] penúria, fretura // desabastiment, desproveïment
La insuficiència és una escassetat que es troba sota d'un límit.
Els mots penúria i fretura expressen una escassetat extrema.