mal
m.
1. [dany, trastorn orgànic o estat dissortat causat a éssers vius, conreus, béns, etc.] dany
a) Explicacions d'ús
El mot mal té uns usos més genèrics que no pas dany: un dany és un mal concret que es tradueix en una pèrdua, detriment o lesió. Ex.: No hauríem de fer mal a ningú. / No tots els mals tenen remei. / La calamarsa fa mal als sembrats. / Les guerres són els pitjors mals que assolen les nacions modernes. / Caldrà avaluar els danys causats per la tempesta. / Els danys d'aquella guerra eren incalculables.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: desgràcia, dissort, desastre, perjudici // afecció, infecció, malaltia, dolor, molèstia // turment, patiment, martiri, calvari // bua (infant.), pupa (infant. cat. val.), nyai (infant.)
Derivats: malaltia, malura, malestar
Una malaltia és un mal de la salut d'una persona.
Una malura és un mal endèmic, especialment de les plantes.
El malestar és l'estat de qui se sent malament físicament o psicològicament. Quan un malestar és de caràcter col·lectiu es diu que es tracta d'una malura. Ex.: A causa dels darrers disgustos tenia un gran malestar. / La guerra havia portat tota mena de malures per al conjunt de la població.
d) Modismes i fraseologia
mal de cap Sensació de malestar i de dolor al cap, denominada en medicina 'cefalàlgia'.
mal de coll Sensació de malestar i de dolor a la gola, denominada en medicina 'faringitis'.
mal de cor Sensació, a l'estómac, de malestar i defalliment produïda per decandiment o fam.
mal dolent o mal lleig Noms eufèmics amb què vulgarment es designava la malaltia del càncer.
mal gàl·lic o mal francès o mal napolità Denominacions que ha rebut la malaltia de la sífilis.
mal de queixal Sensació de malestar i de dolor al queixal, denominada en medicina 'odontàlgia'.
mal de ronyons Sensació de malestar i de dolor al queixal, denominada en medicina ''lumbago' o lumbàlgia.
fer mal Ferir, lesionar. Ex.: No m'agafis així que em fas mal. // [fig.] perjudicar, noure (lit.). Ex.: Amb aquest article als diaris ja es veu que vol fer mal.
prendre mal Fer-se mal, especialment per un cop o una caiguda. Ex.: No t'enfilis en aquesta paret que encara prendràs mal. // [fig.] Sortir malparat d'un afer. Ex.: No us emboliqueu en aquests afers de la política perquè encara prendreu mal tots plegats.
2. [la negació del bé o de la bondat] dolenteria, vilesa
a) Explicacions d'ús
Ex.: No distingeix gaire el bé del mal. / Li agrada fer el bé. / No en pensa ni una de bona, tot el dia està fent vileses.
b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques
Aquests adjectius alternatius acostumen a emprar-se en plural.
c) Altres recursos lexicals
Ant.: bé, bondat
Derivats: maldat, malícia, maltractar // malifeta
El nom malifeta designa una mala acció.
d) Modismes i fraseologia
dir mal o dir pestes (d'algú) [fam.] Parlar-ne malament.
adj. [mal | mala]
1. [mancat de bondat] dolent, roí (cat. val.)
a) Explicacions d'ús
L'adjectiu mal -a es posa davant el nom. Ex.: Era un mal home. / Ella era una mala persona. / Aquella idea era una mala cosa.
Darrere el nom s'utilitza, en català, l'adjectiu dolent -a o roí -ïna. Ex.: Era un home molt dolent. / Aquella dona era dolenta de debò. / Aquelles companyies eren roïnes i s'havien d'evitar.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: cruel, inhumà (intens.)
Derivats: maligne, maliciós, malèvol, malèfic
d) Modismes i fraseologia
ser una mala pècora Ser una dona molt dolenta. Ex.: No te'n refiïs, d'ella: és una mala pècora.
f) Explicacions suplementàries
El mot pècora és un llatinisme que podria haver entrat per influència italiana.