lluir
v. intr.
1. [aparèixer lluminós] brillar, resplendir
a) Explicacions d'ús
Els verbs alternatius brillar i resplendir tenen un sentit més intensiu que lluir (vegeu brillar). Ex.: Els ulls del llop lluïen en la foscúria del bosc. / Els estels brillaven en la negra nit. / El sol resplendia amb l'esclat del migdia.
c) Altres recursos lexicals
Derivats: lluïssor, lluentor, lluentó, relluir
El verb relluir significa resplendir per efecte d'un reflex. Ex.: La lluïssor dels estels. / La lluentor del vestit de lluentons. / La seva cuirassa relluïa al sol.
d) Modismes i fraseologia
No és or tot el que lluu Les coses no s'han de jutjar per les aparences.
2. [fig.] exhibir (alguna cosa)
a) Explicacions d'ús
Ex.: Aquest moble no llueix prou en aquest racó.
c) Altres recursos lexicals
Derivat: lluïment
v. intr. pron. [lluir-se o lluir-s'hi]
1. [fig.: tenir èxit, fer-se veure] exhibir-se, triomfar
a) Explicacions d'ús
Ex.: El porter de l'equip de futbol s'hi ha lluït amb l'estirada que ha fet. / El guitarrista va triomfar en el seu concert inaugural.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: sobresortir, destacar, excel·lir (cult.)
d) Modismes i fraseologia
poc lluït Poc reeixit, galdós, dolent. Ex.: Li ha sortit un discurs ben galdós [ben dolent].
2. [fig.: iròn.] fracassar, vessar-la
a) Explicacions d'ús
Ex.: Han fet una festa ben desastrosa: sí que s'hi ha lluït! / L'han ben vessada aquest cop!
c) Altres recursos lexicals
Rel.: cagar-la (pop.)
3. emblanquinar
a) Explicacions d'ús
Ex.: Ja han lluït les parets abans de pintar-les. / Cal que hui acabem d'emblanquinar-ho tot si volem acabar la faena a temps.
c) Altres recursos lexicals
Derivat: enlluir