llengua
f.
1. [òrgan musculós de la boca]
a) Explicacions d'ús
Ex.: A aquest vailet li agrada molt treure la llengua i fer llengots.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: la pastosa (argot)
Derivat: llengot
Camp Semàntic: llepar
El verb llepar vol dir 'fregar amb la llengua'.
En sentit figurat, llepar té el significat de 'lloar, afalagar (algú)'. Ex.: Ha anat al despatx del director a llepar-lo.
En un registre informal, llepar té el significat de 'tenir mala sort' (vegeu desgràcia 3.c).
f) Explicacions suplementàries
El mot llengua és utilitzat metafòricament per a referir-se a diferents usos del llenguatge (vegeu accepció 2).
Dues variants orals força esteses d'aquest mot són llenga i llengo (cat. ins.). Aquest mot és utilitzat com a interjecció de repte de joc: Llenga que no ho fas això!
2. [sistema oral de comunicació] parlar, parla, paraula, llenguatge, idioma
a) Explicacions d'ús
El mot parlar fa referència a la manera d'expressar-se oralment i també a una varietat geogràfica oral. Ex.: Aquell xiquet té un parlar una mica papissot. / El parlar de la comarca del Matarranya.
El mot parla fa referència a la facultat d'expressar-se oralment (en aquest cas és sinònim de paraula) i també a una varietat geogràfica oral. Ex.: Ha perdut la parla. / Ha perdut el do de la paraula per parlar en públic. / La parla de la comarca del Baix Camp.
El mot llenguatge té els mateixos usos de llengua per a referir-se al sistema d'expressió oral. N'és, però, una forma més genèrica i per aquesta raó més utilitzada en els registres cultes; és utilitzada per a referir-se també a la comunicació animal. Ex.: El llenguatge verbal humà. / El llenguatge de les abelles.
El mot idioma es refereix a una llengua, especialment considerada com a pròpia d'una comunitat determinada. Ex.: Cal conrear i preservar l'idioma.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: koiné (cult.)
Derivats: llenguallarg, llengut
Es diu de persones que fan un ús poc mesurat del llenguatge.
d) Modismes i fraseologia
mala llengua Llenguatge dolent, indecorós o difamador. // [pl.] Persona que l'usa: Males llengües diuen que vull aprofitar-me del càrrec.
llengua de destral o llengua de ganivet o llengua d'escorpí o llengua de serp o llengua de verí Mala llengua, persona que parla amb una intenció malèvola.
mossegar-se la llengua Reprimir-se de parlar, abstenir-se'n malgrat les ganes o la necessitat de fer-ho.
tenir la llengua llarga o ser llarg de llengua o tenir molta llengua Ser poc mesurat en l'ús de la paraula, en la pràctica de l'insult (vegeu derivats al punt c, més amunt).
tenir la llengua grossa o llengua de draps o llengua de pedaç Parlar sense claredat, confusament. Ex.: Ell, com que era farfallós, parlava amb aquella llengua de draps que no s'entenia de cap de les maneres.
3. [zona geogràfica estreta i allargada] llenca
a) Explicacions d'ús
Ex.: Una llenca de vegetació separava les dues terres de conreu veïnes.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: llengua de terra, llengua de glacera
4. [nom de diversos objectes, peces i instruments de forma llarguera] tira, faixa, cinta, banda
a) Explicacions d'ús
Ex.: Pots donar-me la cinta de tela vermella que hi ha damunt la taula?
c) Altres recursos lexicals
Derivat: llengüeta
Peça llarguera de l'embocadura d'alguns instruments de vent.
d) Modismes i fraseologia
llengua de foc Petita flama que apareix en algunes representacions religioses.
llengua o llengüeta d'una sabata Peça llarguera de cuir que tanca per la part de l'empenya un calcer.
5. [divisió d'una comunitat internacional medieval per raó de llengua] secció
a) Explicacions d'ús
Cadascuna de les entitats de caràcter nacional en què es dividien les organitzacions internacionals (com l'Orde de Sant Joan de Jerusalem a Malta). Ex.: Les llengües d'Aragó, Alvèrnia i Provença eren les llengües de l'orde hospitaler que utilitzaven el català i l'occità en aquesta illa Mediterrània.