jugar
v. intr.
1. [practicar un joc o una distracció] esbargir-se, deportar-se (ant.)
a) Explicacions d'ús
Ex.: Jo no sé jugar a escacs. / Juguem a futbol? / Els nens s'esbargien al pati.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: distreure's, entretenir-se, esplaiar-se
Camp Semàntic: esbarjo, esbargiment, deport (ant.), esbargir-se, deportar-se (ant.)
d) Modismes i fraseologia
jugar a llargues i a curtes Jugar sense al·licient per guanyar.
jugant jugant o rient rient [fam.] Sense esforç. Ex.: Jugant jugant ha acabat fent la feina.
Jugant jugant, els burros es mosseguen Els jocs i les bromes solen acabar en baralles.
f) Explicacions suplementàries
Existeix la variant jogar (pròpia de la llengua antiga i de Catalunya Nord: Ella joga a plaça.) i la variant oral valenciana juar, que no transcendeix a l'ús estàndard.
2. [practicar un esport] fer esport, deportar-se (ant.)
a) Explicacions d'ús
Ex.: Fa esport quatre hores totes les vesprades perquè s'hi vol dedicar professionalment.
c) Altres recursos lexicals
Camp Semàntic: joc, esport, deport (ant.), esportiu
v. tr.
1. [música] tocar, sonar
a) Explicacions d'ús
El verb jugar, en el sentit de tocar un instrument, és un arcaisme en català. Ex.: Li agrada molt tocar el violí. / Només sap sonar el flabiol.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: interpretar
v. intr. pron. [jugar-se]
1. apostar, posar messions
a) Explicacions d'ús
El verb pronominal jugar-se (alguna cosa) és sinònim del verb apostar.
El verb jugar (o jugar-se) i el nom messions (mot corrent a les Illes) són les formes tradicionals en català. Ex.: M'hi jugo el que vulguis que el trobaràs al bar. / Pos messions que no el trobaràs a casa.
c) Altres recursos lexicals
Camp Semàntic: juguesca, timba
Una juguesca és un repte en què els que s'hi comprometen s'hi juguen diners o un objecte de valor. I una timba és una partida de cartes on s'hi juguen diners.
d) Modismes i fraseologia
jugar-se-la Arriscar-se. Ex.: Ja saps que si fas això te la jugues?
f) Explicacions suplementàries
El verb apostar és un verb que ha estat discutit com a forma deguda a la influència castellana (segons alguns lingüistes com Gabriel Bibiloni).