judici
m.
1. juí
a) Explicacions d'ús
La forma juí és una variant de judici, molt estesa territorialment, que és pròpia de la llengua clàssica. Ex.: El judici és previst per al mes entrant. / Ja és arribada l'hora del juí. / No li agradava de sentir el juí de son pare.
c) Altres recursos lexicals
Derivats: jutjar, judicar
El verb judicar és pres del llatí i és un sinònim de jutjar, però s'ha especialitzat més en l'accepció de 'valorar moralment algú o alguna cosa' i també en el concepte de 'discernir'. Ex.: No hauríeu de judicar els altres si no voleu ser judicats. / [cat. ins.: Menorca] Escrius amb una lletra que no arrib a judicar.
f) Explicacions suplementàries
La forma judici és presa del llatí, per influència del llenguatge eclesiàstic i administratiu.
2. plet, procés, causa, cas
a) Explicacions d'ús
Ex.: Demà es resoldrà el plet contra la persona que li havia robat el cotxe.
3. [cult.] litigi
a) Explicacions d'ús
Ex.: Com que ha guanyat el litigi, li hauran de pagar la indemnització que demanava.
4. cap, seny, intel·ligència, cervell, senderi (fam.)
a) Explicacions d'ús
Ex.: No té seny; a qui se li acut baixar en bicicleta des d'allà dalt! / Des que no va amb eixe grup de xics, pareix que tinga més cap.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: cervell, sentit comú, enteniment