jove
adj.
1. petit, tendre
a) Explicacions d'ús
Ex.: El teu germà encara és jove. / Aquest arbre és molt jove. / És el més petit dels germans. / Aquest xaiet és molt tendre. / La mort del pare el va trobar en una edat molt tendra.
c) Altres recursos lexicals
Augm.: jovenàs, jovenot
Dim.: jovenet, joveniu
Derivats: joventut, jovenesa (lit.), jovent, jovenalla, rejovenir
Els mots jovent i jovenalla són noms col·lectius aplicats als joves, en conjunt. Ex.: S'ha de pensar més en el jovent. / La jovenalla del barri jugava pels carrers.
El verb rejovenir vol dir 'fer tornar jove'. Ex.: Aquella notícia el rejovení.
d) Modismes i fraseologia
Qui de jove no treballa de vell dorm a la palla S'ha de treballar quan s'és jove si es vol tenir la vellesa coberta.
f) Explicacions suplementàries
El plural de jove és joves o jóvens (aquesta darrera és la forma tradicional i de la llengua clàssica). La n etimològica també apareix en qualsevol derivat per sufixació: joveneta
m. i f.
1. [persona jove d'ambdós sexes] adolescent, noi, xicot, xic, xicó, minyó, al·lot
a) Explicacions d'ús
En els mots alternatius aportem les formes d'ús més comunes de diferents dialectes. Ex.: És un jove molt amable. / És una jove molt treballadora. / Caldria endegar una política adreçada als adolescents. / Els mecànics del poble són aquells xicots que has vist adés al bar. / Era una xicona molt activa. / És una minyona molt manyaga.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: fadrí, donzella, senyoret, mosso
Ant.: vell, gran
Derivats: jovençà, jovencell
f.
1. [pop.: esposa del fill] nora
a) Explicacions d'ús
Ex.: Tinc una relació molt bona amb la meva jove. / La seua nora es porta com una senyora, ja que entén que els pares d'ell estan malalts i els ajuda molt.