haver
v. tr. i v. intr.
1. tenir, obtenir, aconseguir, abastar, copsar
a) Explicacions d'ús
El verb haver té en alguns casos els diferents sentits de tenir, abastar o copsar. Ex.: Aquells diners no els hauràs [o no els tindràs] mai. / No podia haver [o abastar] totes les figues. / No vaig poder copsar [o haver] aquell càrrec a l'Ajuntament.
b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques o fonètiques
haver de + infinitiu Expressa la idea d'obligació. Ex.: Hi haig d'anar avui mateix.
La forma d'obligació del verb haver de pot fer haig de o he de a la 1a persona singular del present d'indicatiu. Ex.: Sé que t'ho haig de portar tan aviat com pugui.
També expressa la imminència, el caràcter inevitable d'una acció o la seguretat d'una suposició. Ex.: Sembla que ha de ploure. / Les informacions diuen que hi ha d'haver una guerra. / Les seves vides s'havien de trobar. / Hi havia de fer molt de fred allà.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: engospar, entomar
Aquests sinònims tenen el significat 'd'agafar enlaire'.
Ant.: mancar de, haver de menester
d) Modismes i fraseologia
havent dinat (sopat, etc.) L'estona tot seguit després de dinar (de sopar, etc.).
haver-hi En un cert nombre de parlars, té el significat de fer (d'un temps d'ençà d'uns fets). Ex.: Hi ha tres anys que no ve al poble.
haver-se-les o heure-se-les (amb algú) Tenir-hi un enfrontament.
D'on no n'hi ha, no en pot rajar (o no se'n pot treure) Es diu de la incapacitat d'oferir a algú d'allò que no té (referint-se a riqueses, capacitat intel·lectual, etc.).
Quan la guineu no les pot haver diu que són verdes Es diu a algú que vol dissimular els seus fracassos.
f) Explicacions suplementàries
L'infinitiu del verb haver té una variant heure (o haure) amb el sentit d'agafar. Ex.: Te la tiro, vejam si la pots heure.
2. [intens.] acumular, atresorar, acabalar, amassar
a) Explicacions d'ús
Ex.: Sos pares amassaren una gran fortuna. / Ell atresora tots els béns de la família.