guardar
v. tr.
1. desar, alçar, estotjar (fig.), custodiar (cult.)
a) Explicacions d'ús
El verb desar (com també alçar com a variant diatòpica o geogràfica) vol dir guardar o deixar (alguna cosa) 'en un lloc concret on serà accessible més tard' (pot ser una capsa, estoig, calaix etc.; i, per extensió, un garatge, magatzem, etc.). Ex.: Ja has desat les joguines? / No he pogut desar el cotxe i l'he deixat al carrer. / Estotjava dins el cor els records més preciosos d'aquells dies feliços.
El verb custodiar vol dir 'guardar i protegir alguna cosa (o persona) considerada valuosa'. Ex.: Uns homes uniformats custodiaven el taüt.
b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques
No és adequat utilitzar el verb amagar en lloc de desar o guardar: el verb amagar vol dir 'sostreure de la vista o de l'accés d'altri'; seria inadequat, doncs, dir o escriure "He amagat* el ganivet al calaix" en lloc de "He desat el ganivet al calaix".
c) Altres recursos lexicals
Rel.: vetllar, vigilar, protegir, tutelar, escortar
Aquests verbs s'empren en diferents contextos amb el significat del verb custodiar.
Ant.: deixar, abandonar
Camp Semàntic: tenir, mantenir, reservar // guarda, custòdia, tinença, manteniment, reserva
El nom tinença fa referència al fet de tenir per a un mateix, una propietat o possessió.
d) Modismes i fraseologia
Casa de dues portes fa de mal guardar Quan es vol preservar alguna cosa, no convé facilitar-hi excessivament l'accés.
Qui no guarda el pa, no en té per a l'endemà Incitació a ser previsor.
Qui no guarda quan té, no menja quan vol Incitació a ser previsor.
f) Explicacions suplementàries
Existeix forma dialectal oral gordar. Ex.: Ho gordarem aquí.