gos
m.
1. ca
a) Explicacions d'ús
L'alternativa ca s'empra en el català insular. També és utilitzada en registres cultes o en contextos especialitzats de veterinària, en formes derivades, en fraseologia, etc. Ex.: Tot d'un plegat els cans es van posar a lladrar.
c) Altres recursos lexicals
Derivats: caní, canina (dent), canilla, canòdrom
L'adjectiu caní vol dir 'referent al gos (o ca)'. Ex.: Clínica canina.
Les dents canines són designacions mèdiques cultes dels ullals. Una canilla és una 'colla de gossos que cacen plegats'.
d) Modismes i fraseologia
gos d'atura Gos de pastor, que serveis per a guiar el ramat.
gos pigall Gos que assisteix a persones amb discapacitats visuals.
morir com un gos Morir a soles, sense companyia. Ex.: El van trobar en sa casa dos dies després d'haver mort: va morir com un gos.
tractar (algú) com un gos Tractar una persona amb menyspreu, sense cap mena de respecte. Ex.: No el tractes com un gos perquè té els mateixos drets que tu.
A gos flac tot són puces [fam.] Ocórrer a una persona desafortunada diverses desgràcies que se li van acumulant.
Gos que lladra no mossega Una persona que parla o amenaça molt, a l'hora de la veritat és inofensiva. Ex.: Eixe sempre està cridant a tothom, però no patisques: 'gos que lladra no mossega'.
Més content que un gos amb un os Molt content.
Tenir més sort que un gos que s'ofega No tenir mala sort.
2. [fam. fig.: referit a persones] gandul, peresós, malfeiner, malfaener
a) Explicacions d'ús
Aquestes paraules alternatives designen una persona que fuig de la faena. Ex.: No el vull per a res aquest home; per a les feines del camp és un gos. / Són una colla de ganduls.
c) Altres recursos lexicals
Camp Semàntic: gossera, gossejar // mandrós, esquenadret, gambaire, dropo, poltró
El mot gossera és sinònim de mandra, peresa, etc.
d) Modismes i fraseologia
gos malfaener [intens.] Persona molt mandrosa.
fer el gos No treballar, no fer res.