gent
f.
1. persones, multitud
a) Explicacions d'ús
El mot gent es refereix a un 'conjunt de persones' de manera genèrica. Ex.: Hi havia moltes persones esperant que vinguera la guanyadora del concurs. / Avui no ha vingut gaire gent al teatre.
c) Altres recursos lexicals
Augm.: gentada
En un llenguatge més informal s'utilitzen els noms gent i gentada. Ex.: El carrer estava ple de gent. / A plaça hi havia una gentada impressionant.
Pej.: gentalla, gentola, gentussa
Camp Semàntic: multitud, multitudinari, munió // gernació (lit.) // poble, població
El nom multitud és una manera neutra i formal d'expressar un conjunt important de persones. Ex.: Al capdamunt del carrer una multitud de seguidors esperava la cavalcada. / És força difícil d'esbrinar la intencionalitat política de la multitud. L'adjectiu corresponent és multitudinari. Ex.: La presència d'un cantant famós havia convertit aquell acte en una concentració multitudinària.
La paraula munió afegeix el matís de 'multitud en un cert estat d'agitació'. Ex.: Una munió de veïns s'arremolinaven davant la porta de la Casa de la Vila.
El nom gernació és més aviat literari i fa referència a una quantitat considerable de gent. Ex.: Tota una gernació innombrable omplia els carrers de la ciutat. / Una gernació immensa esperava les paraules de la presidenta.
d) Modismes i fraseologia
..., bona terra i mala gent Són comunes aquestes construccions precedides de noms de pobles acabats en -ent. Ex.: Crevillent, bona terra i mala gent. / Ontinyent, bona terra i mala gent.
f) Explicacions suplementàries
La forma plural gents era corrent en català antic. Ex.: E així ho deien les gents (Jaume I).
2. [fam.] amics, família
a) Explicacions d'ús
Aquesta alternativa s'empra en llenguatge informal per a referir-se als amics d'algú i, fins i tot, al conjunt de la família. Ex.: En els moments difícils la meua gent va estar ajudant-me a superar els meus problemes i em va servir per a no defallir i enfonsar-me. / Ei, gent! Veniu a ajudar!