fugir
v. intr.
1. anar-se'n, escapar-se
a) Explicacions d'ús
El verb fugir vol dir anar-se'n d'un lloc corrents i també escapar-se ràpidament d'un lloc. Ex.: Era aquí però ha fugit corrents com un coet. / Se n'ha anat ben d'hora. / Es va escapar per aquell carrer.
c) Altres recursos lexicals
Derivats: defugir, fugisser, fugitiu, fugaç // fugida, fuga, fuita
El verb defugir vol dir 'evitar' (un perill, una responsabilitat etc.). Ex.: No es poden defugir les responsabilitats.
L'adjectiu fugisser es diu d'allò que fuig, s'escapa. Ex.: Era una il·lusió fugissera.
L'adjectiu fugitiu vol dir que ha fugit o que dura poc, com fugaç.
Una fugida és l'acció de fugir, d'escapar-se que també es pot dir fuita. És convenient saber distingir entre fugida, fuga i fuita: una fuga és una fugida (d'un lloc), també és un terme musical i una pèrdua de fluid, que a més es pot dir fuita. Ex.: Una fuita [o fuga] de gas.
d) Modismes i fraseologia
fuig! Exclamació per a allunyar un animal. // Imprecació per a rebatre una acusació. Ex.: Què dius tu ara? Fuig!, fuig! Com vols que jo hagi fet això?
fugir com un esperitat (com un mal esperit o com un llamp) Hipèrbole de la gran rapidesa amb què algú fuig.
fugir d'estudi Fugir de la qüestió, defugir un assumpte que l'interpel·lat considera poc convenient. Ex.: No em parlis d'una altra cosa: no fugis d'estudi que tu ets molt espavilat.
fugir de fam i de feina Ser poc amic de treballar, espavilar-se per a viure sense treballar.
fugir del foc i caure a les brases o fugir del fang i caure en el tarquim Sortir d'un perill per caure dins un altre de pitjor.
f) Explicacions suplementàries
Existeix una variant força estesa de fugir (a Catalunya Nord, cat. nord-or., etc.) que és 'fúger' (o 'fujre'). El verb fugir o fúger té el participi 'fugit' i 'fuit'.
2. [evitar una situació difícil] desentendre-se'n, fer el desentès
a) Explicacions d'ús
Es tracta d'una accepció sintètica i més general de la frase fugir d'estudi de l'accepció 1 d'aquesta entrada. Ex.: No vulguis fugir tu ara, que això també t'interessa. / Quan una cosa no li acaba d'agradar, fa el desentès.
3. [fam.] tocar el dos, pirar, tocar pirandó, fer safrà
a) Explicacions d'ús
La locució fer safrà a més de voler dir 'fer campana' (faltar a estudi, no assistir a classe), vol dir 'absentar-se de casa per un cert període de temps'. Ex.: No hi és: ha tocat el dos. / Pirem d'aquí, que la cosa s'embolica. / Aquesta tarda m'he escapat de casa, he fet safrà, que es diu.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: escampar el poll, escapolir-se