franc | franca
adj.
1. [no sotmès] lliure, alliberat, emancipat, afranquit
a) Explicacions d'ús
Aquesta accepció de l'adjectiu franc (igualment com el participi afranquit) pertany a la llengua clàssica i literària. El participi alternatiu emancipat fa referència a algú 'que s'ha alliberat d'alguna tutela o servitud'. Ex.: L'esparver és franc de volar i d'anar allà on vol. / Volem que aquest país sigui lliure. / Encara no havia arribat l'hora d'haver-se emancipat dels pares. / Les nacions americanes ja eren emancipades al segle xix.
c) Altres recursos lexicals
Ant.: dependent
Derivats: afranquir, franquesa, franquejar, Vilafranca, francmaçó
f) Explicacions suplementàries
La franquesa és la 'qualitat de franc' referit al tracte personal (vegeu accepció 3). Ex.: T'ho dic amb tota franquesa: pots dormir a casa.
A l'alta edat mitjana expressava la condició d'un territori 'afranquit o exempt d'imposts, com ho eren les viles anomenades Vilafranca'.
2. [no obligat] exempt, afranquit
a) Explicacions d'ús
Ex.: Ell està exempt de pagar les taxes d'embarcament pel fet de treballar a l'empresa.
c) Altres recursos lexicals
Derivats: franquícia, franquejar
d) Modismes i fraseologia
de franc Sense pagar. Ex.: Em van donar una samarreta de franc. / Vaig poder entrar al teatre de franc.
f) Explicacions suplementàries
El sentit de la locució 'de franc' es pot expressar d'altres maneres com: gratis, debades, de gorra (fam.), d'arròs (fam.).
3. sincer, obert, clar, directe
a) Explicacions d'ús
Ex.: La teua mare m'agrada perquè té un parlar molt franc. / El teu cosí va ser molt sincer quan es va dir eixes paraules.
c) Altres recursos lexicals
Ant.: hipòcrita, mentider
Derivats: franquesa, franquejar