font
f.
1. brollador, deu
a) Explicacions d'ús
Una font és un emplaçament amb elements construïts i també un punt d'on sorgeix aigua, que prové d'una deu. Ex.: El paratge de la Font Major de Sella és condicionat perquè pugues anar fins a la deu.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: naixement, naixement d'aigua
Dim.: fontinyol, fontinyó, fontanella
Camp Semàntic: aiguaneix, surgència, ull, mina (d'aigua) // broll, raig, doll
El primer bloc de mots indiquen un indret amb aigua accessible: una deu és un lloc d'on sorgeix aigua a la superfície i una mina és una galeria subterrània on es capta aigua.
El segon bloc de mots designen, en general, aigua que sorgeix.
Derivats: fontana (lit.), fontanal (m. lit.)
El mot alternatiu fontana vol dir font en l'àmbit de la construcció i pertany a un registre antic i a un ús literari. Un fontanal és una fontana (o font) gran
d) Modismes i fraseologia
font pudosa o font pudenta Font d'aigua sulfurosa que fa una pudor característica.
2. [fig.] origen, procedència, llavor
a) Explicacions d'ús
Ex.: És la font de tots els nostres problemes. / Van trobar la procedència de les humitats de l'edifici. / Van trobar l'origen de la malaltia.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: causa, motiu, raó, fonament, gènesi