finestra
f.
1. lluerna, claraboia, espiell, espiera, espitllera, ull de bou
a) Explicacions d'ús
Aquestes alternatives designen diversos tipus de finestres: una lluerna o claraboia és una obertura alta que permet ventilar i que entre claror; un espiell i espitllera són obertures fetes en un mur que antigament, en les construccions defensives, s'empraven per a disparar; una espiera és una obertura qualsevol practicada en una paret; un ull de bou designa una finestra de forma ovalada, especialment dels vaixells. Ex.: Ens va tocar una cabina al creuer que disposava d'ull de bou.
c) Altres recursos lexicals
Derivats: finestral, finestreta, finestró, finestrer -a, finestrejar
Un finestral és una finestra gran, mentre que una finestreta és una finestra petita i, més precisament, amb un ús concret (venda de tiquets, etc.). Ex.: En aquella finestreta venen les entrades.
Un finestró o porticó és una porteta que tapa per dins o per fora una finestra (o una porta) vidrada.
L'adjectiu finestrer -a significa 'que acostuma a abocar-se a la finestra'. Ex.: En Joan és molt finestrer; li agrada finestrejar.
Camp Semàntic: ampit, lleva o barralleva, polleguera, golfo, frontissa o xarnera
L'ampit és la part inferior del marc de la finestra on hom es pot recolzar.
La lleva o barralleva és una barra vertical que serveix per a tancar els porticons.
La polleguera és un forat on pot girar un eix o un piu (d'un porticó, d'un finestró, etc.).
El golfo (o galfó) és un sistema de rotació de finestres o portes per mitjà d'un piu i un ull que encaixen i permeten el gir de les dues parts en joc.
La frontissa (o xarnera) és un sistema de rotació de finestres, tapes de capses, etc., basat en dues planxetes que giren sobre un mateix eix, adherides a dues peces planes a les quals permeten el gir.
d) Modismes i fraseologia
tirar la casa (o el burro) per la finestra [fam.] Fer una gran festa sense escatimar despeses.