final
m.
1. fi, terme, termini, punta, cap, capdamunt, capdavall, extrem (cult.), extremitat (cult.)
a) Explicacions d'ús
El mot fi és genèric i amb el sentit de 'final' és femení. Ex.: No arribar a la fi d'una feina. / Ella ha fet una mala fi. / No arribarem a fi de mes.
El mot terme s'aplica a usos específics (límit o extensió d'un territori d'una localitat, final d'una cursa, etc.). Ex.: Encara som dins el terme municipal. / Delimitar el terme d'una propietat. / Aquesta prova és el terme de la competició.
El mot termini és utilitzat com a límit prefixat de temps. Ex.: A llarg termini. / Pagament a terminis.
La punta sempre es refereix a un objecte o per extensió a una població, un camí, etc. Ex.: El va ferir amb la punta del seu sabre. / Viu a l'altra punta de la ciutat.
El nom cap és un mot que anomena un final físic. Ex.: Em feia mal el cap dels dits. / Agafa el cordill pel teu cap. // [fig.] Al cap del dia ja no podia dir fava (vegeu cap 6.d).
En els objectes observats segons una orientació vertical s'utilitzen els termes compostos capdamunt i capdavall. Ex.: Ell l'esperava al capdamunt de l'escala. / Al capdavall de la corda no hi havia ningú.
Els noms extrem i extremitat són emprats en un registre culte.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: acaballes, acabament, darreries, epíleg
d) Modismes i fraseologia
a la darreria Cap al final. Ex.: A la darreria de l'estiu el temps canvia sobtadament.
adj.
1. darrer, últim, definitiu
a) Explicacions d'ús
Ex.: T'he enviat la darrera versió del document. / La decisió última no la tinc jo. / L'estat definitiu del cotxe s'ha d'avaluar.