Diccionari de recursos lexicals

fill | filla

m. i f.

1. [d'una persona] descendent, hereu, successor, plançó

a) Explicacions d'ús

Els noms alternatius hereu i successor expressen la idea de la transmissió de béns o de poder a un descendent, mentre que un plançó és pròpiament un rebrot d'un arbre, un nom que s'aplica metafòricament per a denominar un fill en textos literaris i en un registre familiar. Ex.: Li semblava que el seu descendent no era un digne representant de la seva nissaga. / Estava orgullós del seu plançó.

c) Altres recursos lexicals

Camp Semàntic: descendència, progenitura (cult.), prole (cult.), filiació (cult.)

Derivats: fillet, fillol, fillastre, fillada, filiació // afillar, afiliar

Anomenem fillol l'infant per a qui vetlla el padrí.

d) Modismes i fraseologia

és fill de sa mare! o és fill de son pare! o Els testos s'assemblen a les olles Tindre característiques que el/la fan semblant als seus progenitors.

Crieu fills, pares porcs! [fam. iròn.] La gratitud dels fills envers els pares sempre és escassa.

En un cau de conills, el que fan els pares fan els fills Els fills acostumen a imitar el comportament dels seus progenitors.

2. [fam.] noi, xiquet

a) Explicacions d'ús

En el llenguatge corrent, per a expressar el sexe dels fills s'utilitzen diferents denominacions alternatives. Ex.: Jo tinc tres fills, dos nois i una noia. / Han tingut tres xiquetes.

3. [d'un animal] petit, cadell

a) Explicacions d'ús

Només s'anomenen cadells els petits del gos, del lleó, de l'ós i d'altres feres o feristeles semblants. Ex.: La gata ha tingut petits. / Els cadells del gos de l'oncle Pepet encara no havien nascut.

c) Altres recursos lexicals

Els petits dels animals més corrents tenen noms diferenciats i específics: pollet (de la gallina), vedell (de la vaca), garrí (de la verra o truja), poltre (de l'euga), pollí (de la somera, de la mula o de l'euga), llobató (de la lloba), catxap (de la conilla), cabrit (de la cabra), quissó (de la gossa), colomí (del colom), etc.

f) Explicacions suplementàries

Quan algunes femelles tenen petits, el verb (o l'expressió) fa referència als noms dels descendents respectius: La verra ha garrinat. / La vaca ha vedellat. / La cabra encara no ha cabridat. / L'euga ja havia pollinat. / La gossa havia tingut una ventrada de quissons.