figa
f.
1. [fruit de la figuera]
a) Explicacions d'ús
Ex.: Quan la figa és bona de menjar cal posar-li una gota d'oli perquè no hi entren insectes.
c) Altres recursos lexicals
Augm.: figassa, figot
La forma figot, al País Valencià, també s'empra per a designar l'agençament del cabell quan s'arreplega en la coroneta del cap, tot donant-li una forma redona (vegeu cabell 1.c).
Dim.: figueta, figó
Pej.: figota
Derivats: figuera, figuereta, figaflor, afigat
La forma figuereta s'empra en fraseologia (vegeu punt d).
La figaflor és una figa del primer esplet de les figueres (bacora, al País Valencià). Ex.: Per Sant Joan bacores: verdes o madures, segures. En sentit figurat és una 'persona fluixa, mancada d'energia, que sempre es queixa'. Ex.: Aquest xiquet és una figaflor.
El mot afigat es diu d'algú que flaqueja, que no té energia, aturat, en un sentit pròxim a figaflor.
d) Modismes i fraseologia
figa de moro Fruit d'una planta cactàcia cobert d'espines.
figa tova o figa molla [fig.] Persona fluixa, mancada d'energia, que sempre es queixa. Ex.: Aquesta xiqueta és una figa tova. [Vegeu figaflor als derivats del punt c.]
la figa (de) ta tia [pop.] Expressió per a mostrar descord a un fet.
mig figa i mig raïm En un estat d'indecisió entre bo i dolent, entre un estat o un altre, entre fer una cosa o no fer-la, etc. Ex.: Estic mig figa i mig raïm: no sé si he d'anar al poble o he de restar aquí amb vosaltres.
fer la figuereta o fer l'arbreforc o fer s'ullastre esbrancat Aguantar-se cap per avall amb les mans a terra i amb les cames enlaire obertes.
fer la figuereta [fig.] Fer una gran quantitat de tasques, coses difícils d'aconseguir, exagerades o fora de seny. Ex.: Perquè el meu cap em done un dia lliure he hagut de fer la figuereta.
fer figa [fam.] Flaquejar, fer una falla sobtada per manca de força, per un moviment fals, etc. Ex.: Les cames em fan figa. // [per ext.] fer figa o fer llufa [pop.] Fallar, sortir malament, no donar el resultat que es podria esperar. Ex.: L'escopeta ha fet figa. / Aquest coet ha fet llufa.
fer la figa Acció de cloure el puny i mostrar el dit polze sortint entre l'índex i el dit del mig, com a senyal de burla.
pesar figues [fam.] Fer becaines. Ex.: L'avi és al menjador que pesa figues.
tira-li figues [fam.] Incita o posa en relleu la cabuderia d'una persona a fer alguna cosa. Ex.: Si t'hi veus amb cor, tu mateix. Au! Tira-li figues!
Això són figues d'un altre paner És una cosa ben diferent de la qüestió que estem tractant ara.
f) Explicacions suplementàries
Aportem unes variants del mot compost 'figa de moro': figa d'Índia, figa de pala (o palera) i figa de Maó. Per contraposició a les figues de moro, en menorquí es diuen 'figues de cristià' les altres varietats de figues, com ho fan també al nord d'Àfrica.
2. [pop.: sexe femení] cony, xona, patata, poma, bacora, carxofa // parrús
a) Explicacions d'ús
Els sis primers mots són sinònims del mateix registre popular que el mot figa, mentre que parrús anomena més aviat el 'pèl púbic'.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: daixonses, dallonses, parts, vergonyes, sexe
Tots aquests noms són eufemismes de figa en aquesta accepció. Ex.: Portava un eslip tan reduït que amb prou feines li tapava mitja figa. / On vas, xiqueta, ensenyant les dallonses?
Derivat: enfigat (fam.)
El mot enfigat es diu de qui se sent atret exageradament per una dona. Ex.: Xiquet, tu no estàs enamorat: estàs és enfigat.