fiar
v. tr.
1. prestar, cedir
a) Explicacions d'ús
El verb fiar vol dir 'fer confiança (a algú, en alguna gestió)' i concretament 'vendre a fiar', és a dir, vendre confiant que la persona deutora pagarà dins un temps raonable. Ex.: A la fleca ja no ens volen fiar el pa. / Avui ja no es fia enlloc.
El verb prestar vol dir 'lliurar diners o alguna cosa de valor esperant que sigui retornat'. Ex.: Els bancs ja no volen prestar diners a tothom.
c) Altres recursos lexicals
Derivat: fiador. Un fiador és la persona que fia. I també és el nom d'un dispositiu de seguretat (d'un pany, d'una arma etc.).
v. intr. pron [fiar-se de]
1. refiar-se de, confiar en
a) Explicacions d'ús
El verb refiar-se vol dir 'comptar plenament amb la seguretat d'algú o d'alguna cosa'. Ex.: Te'n pots refiar perquè és una persona de tota confiança. / No et refiïs d'aquesta escala, perquè no està ben assegurada.
d) Modismes i fraseologia
ser (algú) de fiar Merèixer la confiança. Ex.: En Marc no era gaire de fiar: no te'n podies refiar gens.
No et fiïs d'aigua que no corre, ni de gat que no miola No t'has de refiar de les aparences (d'un comportament excessivament tranquil i pacífic).