festa
f.
1. vacances, vacacions (cat. val.)
a) Explicacions d'ús
Les vacances són els dies seguits de festa dins una activitat laboral o educativa. Ex.: La setmana vinent hi ha una festa que cau en divendres. / S'acosten les vacances de Nadal.
b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques
Les alternatives s'empren generalment en plural. La forma vacances és un neologisme que s'ha popularitzat modernament.
c) Altres recursos lexicals
Derivats: festivitat, festiu
d) Modismes i fraseologia
fer festa No treballar o no anar a escola. Ex.: Dilluns fem festa.
passat festes Després que hauran passat les diades de Nadal o de Pasqua i els dies festius que les acompanyen. Ex.: Ja ens veurem passat festes.
2. celebració, commemoració
a) Explicacions d'ús
Ex.: Vam assistir a la festa del seu aniversari i ens ho vam passar d'allò més bé.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: ball, revetlla, sarau
Augm.: festassa, festorra
Dim.: festeta
Camp Semàntic: diversió, divertiment, entreteniment, esbargiment, comboi (fam.) // gresca, tabola, xivarri
Derivats: festival, festeig, festejar
d) Modismes i fraseologia
festa major Conjunt d'actes d'un poble en honor del seu patró, o patrona, que hi commemoren fets històrics de rellevància.
fer festes (a qualque persona o animal) Fer-li alegrois, demostracions de goig o de simpatia. Ex.: El gos no parava de fer festes al seu amo.
pagar la festa o pagar els plats trencats Rebre les conseqüències dels desastres comesos pels altres.
Per una festa no et trenquis la testa Recomanació a no fer excessos en menjar o en despeses que poden espatllar una celebració.
Qui no té (o fa) la vespra no té (o fa) la festa Tan important és gaudir de la festa com del dia que la precedeix. // Les coses bones es fan esperar.
f) Explicacions suplementàries
El verb festejar designa el fet de 'anar en companyia de la parella hipotètica', tot començant a establir-hi una relació. Ex.: Ja saps que la teva Maria festeja amb el noi de cal ferrer? / L'altre dia vaig veure com la festejaves; es veu que t'agrada.
Quan algú acompanya dues persones que festegen es diu 'aguantar l'espelma'. Ex.: Què hi fas amb aquest parell de colomins? Que aguantes l'espelma?