Diccionari de recursos lexicals

feble

adj.

1. [referit a persones] dèbil, flac, fluix, malaltís, delicat

a) Explicacions d'ús

L'adjectiu dèbil (com fluix i flac, en el seu sentit més general) vol dir 'mancat de vigor'; mentre que l'adjectiu delicat vol dir que és 'vulnerable, poc resistent, susceptible d'emmalaltir'. Ex.: Acaba d'eixir de l'operació i està molt dèbil. / Ell sempre ha sigut poqueta cosa; sempre ha estat igual de flac. / És una persona molt feble; si li pega una mica el vent es refreda. / És molt vell i està força delicat.

b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques

El sentit originari i principal del conjunt flac i flaquesa és el de dèbil i debilitat, com ho mostra la frase traure forces de flaquesa, que significa 'aprofitar les darreres forces que un hom té'.

c) Altres recursos lexicals

Ant.: fort, ferm, sa

Camp Semàntic: afeblir, debilitar // flaquesa, feblesa

2. [referit a coses] inconsistent, delicat, fràgil, flac, fluix, estantís

a) Explicacions d'ús

L'adjectiu delicat (referit a coses) vol dir que és 'vulnerable, poc resistent, susceptible de trencar-se'. Ex.: Vigila amb la vaixella que és molt delicada. / Ves amb compte amb els cops que li pegues a la capsa perquè el vidre que du dins és molt fràgil. / És un material força inconsistent perquè es desfà si li apliques una mica de calor.

Els adjectius flac i fluix (referit a coses) volen dir 'que no és resistent'. Ex.: Aquest puntal és una mica flac i no aguantarà.

L'adjectiu estantís (referit a coses) vol dir 'que manca de solidesa, d'estabilitat'. Ex.: Segur que aquella cadira tan estantissa no podria aguantar el seu pes.

b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques

Aquestes alternatives en la majora de casos també es poden aplicar a persones, per extensió de significat.

c) Altres recursos lexicals

Ant.: fort, consistent, resistent

3. [cult.] defallit, frèvol, anèmic, exsangüe

a) Explicacions d'ús

L'adjectiu frèvol pertany al registre literari i l'adjectiu anèmic (que té una deficiència en la sang que afebleix) pertany al llenguatge mèdic. Ex.: El cavaller caigué defallit després de la dura batalla. / Tot el dia de feina al sol sense parar feia que es trobés frèvol. / Se la veia molt fluixa, semblava anèmica.

El mot exsangüe també és un cultisme que vol dir que ha perdut molta sang i, per extensió, que no té vigor. Ex.: El nàufrag va arribar a la costa exsangüe.

4. [fam.] escarransit, escanyolit, desnerit, neulit, cotiflat (cat. ins.), nyicris

a) Explicacions d'ús

Els quatre primers adjectius es refereixen a un organisme 'que és feble perquè no s'ha desenvolupat adequadament', mentre que els mots cotiflat i nyicris afegeixen la idea de 'malaltís'. Ex.: Se'l veia molt desnerit; era un nyicris. / Tenia totes les plantes neulides. / Era una al·lota escarransida, cotiflada, que no parava de tossir.