fàstic
m.
1. repugnància, repulsió, aversió, abjecció
a) Explicacions d'ús
La repugnància és 'l'aversió que fa rebutjar persones o aliments que ens són fortament desagradables'. Ex.: Aquest menjar em fa fàstic; no el penso tastar. / Em fas fàstic amb la teva manera de fer! / Sentia repugnància envers tota aquella gent que em volia obligar a entrar en les seves normes.
La repulsió és 'l'aversió que ens fa allunyar d'algú o d'alguna cosa', mentre que el mot aversió vol dir 'rebuig violent contra algú o alguna cosa'.
El sentiment d'abjecció es manifesta 'envers una persona o una acció que són dignes del més gran menyspreu'. Ex.: Davant aquell crim només era possible el sentiment de la més profunda abjecció.
b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques
Cal no confondre el mot fàstic amb fastig (pronunciat "fastítx", i amb l'accent tònic damunt la "i") que designa la sensació de cansament que pateix una persona davant una situació per la qual no té interès o a causa d'algú que és molt insistent.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: oi
Aquest mot presenta al País Valencià les formes gràfiques ois i oix, presents en alguns topònims, com ara Racó de l'Oix (Benidorm).
d) Modismes i fraseologia
dir fàstics (d'algú o d'alguna cosa) o dir pestes o dir penjaments Malparlar-ne.
dir quatre fàstics (a algú) o cantar les quaranta (vegeu cantar) o dir-ne quatre de fresques (vegeu fresc) Fer-li retrets d'una manera enèrgica. Ex.: L'aniré a veure i li diré quatre fàstics.
f) Explicacions suplementàries
Les exclamacions principals de fàstic en la nostra llengua són: ecs! i uix! en contextos lleument diferents. Ex.: Ecs, quin fàstic! / Uix quina angúnia!
La interjecció uix! (al costat de fuig!) també és emprada per a fer fugir un animal.