estrella
f.
1. estel, estrela
a) Explicacions d'ús
La forma masculina estel és una forma antiga i dialectal, però que actualment té un ús literari i s'aplica sovint per a descriure 'la figura' d'aquest astre. Ex.: Dins el triangle groc hi havia un estel de cinc puntes.
b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques
En el català occidental del País Valencià i de la Franja és més freqüent la pronúncia de la 'l' en la forma geminada (estrel·la, no acceptada normativament) o en la forma simple (estrela), però no pas amb 'll' palatal. Ex.: A les ciutats, com que hi ha tanta llum, no es poden apreciar bé les estreles.
c) Altres recursos lexicals
Camp Semàntic: estelada, estelat
Ex.: Des del cim de la muntanya podíem veure perfectament la nit estelada. / Quan s'apagaven totes les llums del poble, s'observava la nit estrellada. / La senyera estelada [que exhibeix un estel].
Derivats: estrellat
D'estrellat amb aquest significat prové la construcció ou estrellat o ou ferrat.
f) Explicacions suplementàries
Altres formes conegudes són les formes del cat.ros: estela i estel·la.