estranyar
v. tr. i v. intr. pron. [estranyar-se]
1. sorprendre, sobtar, xocar
a) Explicacions d'ús
El verb alternatiu sobtar té el sentit 'd'afectar alguna cosa que apareix d'improvís, de sobte', mentre que xocar és pròpia d'un àmbit col·loquial o popular. Ex.: Em va sobtar la teva resposta: no me l'esperava pas. / El va sorprendre la seua reacció pel fet que era el seu germà. / Li va xocar que un dia li demanaren uns diners per comprar una cadira i l'endemà li'n demanaren més.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: esbalair, meravellar, sobrevenir
Aquests tres verbs mostren diferents aspectes de reacció d'estranyesa: esbalair una reacció emocional d'estupefacció; meravellar d'admiració; i sobrevenir de fet inesperat i inevitable. Ex.: La nit els sobrevingué mentre tornaven a la vila.