estranger | estrangera
m. i f. i adj.
1. foraster, estrany
a) Explicacions d'ús
El mot estranger expressa algú 'que no és del propi país'. Ex.: Enguany no han vingut gaires estrangers al poble.
El mot alternatiu foraster designa algú que no és del mateix lloc pròxim (poble, ciutat, comarca, etc.), mentre que un estrany és una persona 'que no és coneguda'. Ex.: A l'estiu, les zones turístiques s'omplen de forasters. / Vam veure un estrany passejant pel carrer i no ens va agradar gens la seua actitud.
b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques
La forma col·loquial guiri* no ha transcendit a l'estàndard.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: [cult.] al·lòcton, al·logen
Ant.: autòcton, originari, natural
Derivats: estrangerisme, estrangeria
2. [intens. pej.] bàrbar, barbre, barbàric, alarb
a) Explicacions d'ús
Aportem en aquesta accepció qualificatius tradicionals pejoratius que han transcendit al lèxic. Ex.: Allò eren costums barbàrics. / Menjaven compulsivament, com uns alarbs.
e) Etimologia
El mot alarb és la denominació catalana antiga derivada del mot 'àrab' (precedit per l'article 'al-') de la qual prové el terme actual.
3. [persona que ha arribat recentment al país i s'hi ha establert] immigrat, immigrant, nouvingut
a) Explicacions d'ús
La denominació nouvingut és un eufemisme dels mots immigrat o immigrant (vegeu també els derivats de l'entrada nou 1.c). Ex.: Treballa en l'àrea social d'acollida dels nouvinguts.
4. [cult.] exòtic, metec
a) Explicacions d'ús
El mot exòtic vol dir 'd'un país llunyà'. Ex.: Els van servir fruits exòtics.
e) Etimologia
El mot metec en grec té el significat de 'estranger'.