estar
v. intr.
1. ésser, ser
a) Explicacions d'ús
La forma ser és simplement una variant moderna del verb ésser. En català (com en castellà, en italià i en altres llengües) existeixen aquests dos verbs (ésser i estar) amb usos específics (vegeu ésser).
El verb estar serveix especialment per a marcar un estat durador (Ex.: Estic bé, ja no estic malalt), per a expressar un fenomen durador (vegeu accepció 2) i en algunes construccions de caràcter auxiliar (vegeu més avall v. aux.).
2. [per un temps durador] quedar(-se), romandre, restar, viure, habitar, residir
a) Explicacions d'ús
El verb estar o estar-se expressa en aquesta accepció la idea de restar en un lloc de manera duradora. Ex.: Ara ell s'està a Vic, a ca la seva germana. / Ell ja fa molts anys que està a Berlín i no crec que torne mai més. / Es quedarà fins que acabe de passar la cercavila i després tornarà a casa.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: arrelar, establir-se, niar (fam.)
3. [per un temps transitori] mantenir-se, trobar-se, restar, romandre
a) Explicacions d'ús
Ex.: Ell es va mantenir dret fins que va acabar de passar tothom. / En Cèsar no s'ha trobat bé durant tota la setmana.
d) Modismes i fraseologia
de X estant Expressió que remarca el lloc de l'acció. Ex.: T'escric de Barcelona estant. / No et veig d'aquí estant.
estar-ne molt [fam.] Tenir molta estimació per algú. Ex.: En Miquel n'està molt de la seva filla.
v. aux. i v. intr.
1. [dedicar un temps a fer] tardar, trigar
a) Explicacions d'ús
Ex.: Hem estat parlant tot el matí. / Com que en la casa hi havia moltes coses, he tardat tot un matí a endreçar-la.
v. intr. pron. [estar-se de]
1. privar-se de, prescindir de (algú o alguna cosa)
a) Explicacions d'ús
Ex.: Me n'he estat de dir-li res perquè la veig molt amoïnada.
d) Modismes i fraseologia
no estar-se de res No posar-se cap límit (en despeses etc.). Ex.: No t'estàs de res, oi? Mira quina motorassa que us heu comprat!