Diccionari de recursos lexicals

espantar

v. tr.

1. espaordir, atemorir, esporuguir, sobresaltar, esglaiar, intimidar, acovardir

a) Explicacions d'ús

El verb esglaiar (i el nom corresponent esglai) fan referència a un espant sobtat o imminent. Ex.: Qualsevol cosa l'acovardeix i es posa a plorar. / Les teues amenaces no m'intimiden. / No tornaré a veure eixa pel·lícula: m'espaordisc només de pensar-hi. / En aquell moment quan veia perillar aquella roca, sí que em vaig esglaiar.

c) Altres recursos lexicals

Derivats: espant, espantadís

Amb el mot espant s'ha creat la frase corrent estar curat d'espants, que s'aplica (sovint un mateix) quan es vol expressar que no s'espanta de res a causa de l'experiència que hom ha adquirit. Ex.: A mi aquesta amenaça no em fa ni fred ni calor perquè estic curat d'espants.

2. [intens.] esgarrifar, astorar, esparverar, esfereir, esborronar, horripilar (cult.), estemordir, horroritzar, aterrir

a) Explicacions d'ús

Ex.: Després de l'accident, m'esgarrifava tornar a pujar en un cotxe. / La visió d'aquell crim m'havia esborronat. / De petit, els fantasmes m'horroritzaven fins que vaig adonar-me que no existien. / Ens aterria la idea de tornar a la casa encantada.

El verb estemordir, a més d'aquest valor intensiu, vol dir 'deixar com a mort' o 'fer perdre els sentits'. Ex.: L'han estemordit d'una bona trompada.

b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques

És important no confondre els verbs aterrir i aterrar: el primer té relació amb el terror i amb el verb terroritzar, i el segon amb la terra. Ex.: Estava totalment aterrida, aquella experiència l'havia terroritzada. / L'avió aterra a les 12.45 h.

f) Explicacions suplementàries

Els verbs astorar, esparverar i esfereir fan referència a animals dels quals cal fugir (astor, esparver, fera), mentre que, en aquesta accepció, el verb esborronar és una extensió del sentit originari de 'fer posar els pèls de punta' (que sembla el mateix sentit originari del verb llatí horripilare, que ha donat lloc a mots en la nostra llengua propis d'un registre culte com horripilar o horripilant).

3. [pop.] acollonir, acoquinar

a) Explicacions d'ús

Ex.: Estava tan acollonit que es va passar tres dies sense sortir de casa.