escorça
f.
1. corfa, crosta, cotna, crostera, pell, pela
a) Explicacions d'ús
L'escorça és la coberta dura del tronc dels arbres i també d'alguna fruita. La proposta alternativa corfa o escorfa (d'una fruita) és pròpia del català occidental valencià, mentre que crosta té un abast general. Ex.: El suro s'extreu de l'escorça de l'alzina surera. / Jo no lleve la corfa de les pomes quan en menge.
El mot crosta (i el seu equivalent cotna) s'aplica a alguns productes com el pa, el formatge o la cansalada. La cobertura de sang seca damunt una ferida és anomenada també crosta (o crostera).
En alguns parlars s'empra la paraula crosta per a designar també la capa externa que cobreix el tronc dels arbres. La cobertura de la fruita, és anomenada també pell o pela. Ex.: De les crostes dels arbres, se'n fan moltes medecines naturals. / Jo quan em menge una pera li lleve la pell. / Hi ha gent que es menja la pela de la llimona.
b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques
Existeix la variant gràfica escorxa, força estesa, que ha transcendit a l'estàndard.
c) Altres recursos lexicals
Derivats: escorxar, escorxador
El verb escorxar vol dir llevar l'escorça (o l'escorxa) d'un arbre; i també llevar la pell d'un animal. Ex.: Algú haurà d'escorxar el conill. L'escorxador és la persona que escorxa i també 'el lloc on maten i escorxen els animals'. Ex.: Ha portat els porcs a l'escorxador.
d) Modismes i fraseologia
escorxar es moix (o es mèu) [cat. ins.] Dormir com a conseqüència de l'embriaguesa. Ex.: Encara dorm; és que escorxa es moix.
f) Explicacions suplementàries
La corfa és també el recobriment verd d'un llegum o l'exterior d'alguns fruits, anomenada també clova o clovella. Ex.: De les crostes dels arbres, se'n fan moltes medecines naturals.
El recobriment dur d'alguna mena de fruits (ametlles, avellanes, nous, etc.) s'anomena closca o clofolla. Ex.: Si empres el martell per a trencar la closca de les ametlles en compte de dues pedres acabaràs abans la feina.